Pere Balañà i Abadia (1947-2023)

El dia 2 de març va morir aquest arabista i historiador als 75 anys d’edat. Llicenciat en Filologia Semítica i en Filologia Catalana i en Història i Geografia per la Universitat de Barcelona, va ser professor d’institut i un excel·lent investigador tant de la història general com de la història d’àmbit local.

El vaig conèixer quan va publicar al diari Avui i després a la revista Història i Vida, la seva troballa del manuscrit de l’historiador àrab Ibn Hayyan a la biblioteca Bodleiana de la universitat d’Oxford, on explica de forma triomfal la victòria dels musulmans de Lleida davant el comte Guifré I el Pelós a la Frontera Superior a l’indret del castell d’Ora, en dates d’agost, que, llegides segons el nostre calendari, culmina amb la mort de Guifré I el Pelós el dia 11 d’agost de l’any 897.

Per a mi va ser una descoberta sensacional que el primer comte català independent de l’imperi franc hagués caigut ferit de mort a la Vall d’Ora, aquest indret emblemàtic del municipi de Navès. Aleshores, Navès entrava en un fet de transcendència nacional en els mateixos inicis de Catalunya. I ho coneguérem gràcies a Pere Balañà, expert coneixedor del món islàmic medieval, poder musulmà que havia ocupat gran part de la península Ibèrica l’any 713 i a finals del segle IX l’al-Àndalus arribava fins aquí al Solsonès, en l’anomenada Frontera Superior del califat amb l’imperi franc o carolingi.

En el document musulmà s’explica que Lubb ibn Muhammad, governant de Lleida, va organitzar una ràtzia contra el castell d’Ora, el va conquerir, el va cremar i va topar amb les forces del comte Guifré, que havia acudit a defensar-lo. Un fragment de la crònica diu literalment: «Aquell dia Lubb ibn Muhammad va encertar el tirà (Guifré) en un interstici que tenia, amb una llançada, de la qual va morir uns dies després». Recordem que aquests castells o pobles o parròquies que ara formen el municipi de Navès havien estat repoblades entre els anys 872 i 878, és a dir, uns 20 anys abans pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell, en l’anomenada repoblació de la vall de Lord.

Per rememorar la descoberta, des de l’Ajuntament de Navès vam editar un petit llibre escrit pel professor Pere Balañà que va titular Navès, els musulmans i el comte Guifré I el Pelós i publicat l’any 1991. També vàrem construir el monument al comte Guifré I, situat a la Vall d’Ora.

Pere Balañà és autor de moltes altres publicacions, entre els quals esmento Els musulmans a Catalunya, Els noms de lloc de Catalunya o Lèxic usual català-àrab, àrab-català. Li agraeixo altra vegada, ara a títol pòstum, la seva valuosa aportació a la història del nostre país.

Subscriu-te per seguir llegint