El despertar de la Cerdanya el mes de març

Miquel Spa

Miquel Spa

De la mateixa manera que a l’octubre la Cerdanya canvia de ritme per alentir-se en el vessant social i tancar-se en la voraginosa temporada d’esquí, quan arriba el març passa a la inversa. El dia es va allargant com un regal de tarda. Els camins que volten els pobles es tornen a omplir fins passades les sis. Els padrins ja no corren havent dinat per estirar les cames abans no es faci fosc i el fred torni a apretar. Els esportistes treuen de l’armari els equips per reconquerir els senders que a l’hivern han quedat barrats. La pujada de les temperatures d’aquesta última setmana ha accelerat la sensació que ja ha passat l’hivern. A les estacions d’esquí la dèria va baixant de manera proporcional a la reducció dels circuits d’esquí. Les pistes es van estretant i ara els descensos es fan sobre un paisatge de primavera. Els segons residents van marxant ensumant l’olor de mar de l’altra casa. La de la platja. Les empreses de serveis turístics van reduint el personal. A final de mes molts contractes laborals expiren i els seus titulars respiren. Dependents, cuiners, cambrers i els treballadors dels establiments de lloguer de material de neu treuran el cap a la vall. La redescobriran pels camins per retrobar-se amb els padrins que passegen a l’hora de la posta. També la llum canvia en aquesta època. El Cadí es tenyeix de rosa des de la Seu i els cerdans aprofiten aquesta temperatura suau per trobar els amics abans de tancar-se a casa. La vida pausada del Pirineu ressuscita de sota la neu. El canvi d’hora de l’últim cap de setmana de març marcarà el punt d’inflexió d’aquest despertar col·lectiu. El cerdà espera una nova envestida del fred, però ja serà menor. El terra és calent i la nevada de març no espanta. La roba tèrmica va tornant al calaix en la mesura que les plaques de gel dels revolts a l’ombra de les pistes forestals van esdevenint tolls inofensius. L’excursionista deixa de llegir el color del gel. El blanc lletós que alerta de la patinada es torna feble com el gel de la peixateria. Aigua per tot arreu, treballadors descansant i gaudint per fi de la vall pels racons que el turisme no coneix. Són moments de retrobament entre el cerdà i la seva Cerdanya. A les ciutats les estacions són imaginàries i l’any transcorre linealment. Al Pirineu cada moment es reivindica respecte l’anterior. Cada estació és rebuda i acomiadada. Amb partidaris i detractors. Nostàlgics de l’hivern i apassionats de l’estiu. Dos mons en dues Cerdanyes. Però compte, el pirinenc és prudent, «Març marçot, s’emporta la vella de la vora del foc, i la jove si pot».

Subscriu-te per seguir llegint