Formatge suís foradat

Hi ha certeses que quan manquen ens fan navegar sense carta ni compàs, enduts pels capricis de l’oratge. Ja ho deia l’Havanera de la Trinca: «Bufa el ventet de ponent, bufa el ventet de llevant, que es decideixi d’un cop que ja m’estic marejant». Si no ens podem refiar de la banca suïssa, en quin altre sostre trobarem un aixopluc segur? Suïssa, la guardiola d’Europa, la caixa forta discreta i fiable que tanca amb set claus els pecats del capital. Suïssa, que no es fica en cap guerra perquè espera l’or de tots els bel·ligerants. Suïssa, escenari de mil pel·lícules d’espies recargolats i financers amb gavardina i maletí lligat al canell. Suïssa, on es troben els amos del món per fer veure en públic que es preocupen pel benestar del planeta mentre en privat es reparteixen el botí. Suïssa, on ens agradaria obrir un compte secret si tinguéssim prou diners invisibles per a Hisenda. I vet aquí que una banca del paradís helvètic, de nom Credit Suisse i seu principal a Zuric (on, sinó?), tremola, s’esquerda, amenaça d’enfonsar-se i provoca un atac de pànic al sector financer europeu. Un símbol de la confidencialitat entitat-client, que ha afrontat nombroses investigacions per col·laboració en evasió fiscal, mostra forats de corc en l’estructura. Han intentat amagar-la però al final han hagut de fer públics els resultat de l’últim exercici i han reconegut pèrdues considerables. No només això, sinó que també han admès l’existència de «febleses importants» en els controls de la informació financera. Vaja, que els de dalt no sabien exactament el que passava a la institució, que és enorme i escampada per tots els continents. El fet que un banc especialitzat en aventures tecnològiques o un altre que treballi amb criptomonedes es desinflin entra dins el raonable, però una banca que s’anomena amb el gentilici «suïssa» hauria de ser l’expressió màxima de la solidesa. Rocosa com les muntanyes alpines. On, per cert, cada any s’hi produeixen més allaus.

Subscriu-te per seguir llegint