Des del meu costat del prisma

Nervis

Joan Canongia

Joan Canongia

Alguna cosa no surt bé en la demoscòpia que treballa Esquerra Republicana. Estan fent massa disbarats perquè només es puguin atribuir a les baralles internes entre Aragonès i Junqueras.

Primer va aparèixer un més que sospitós cartell en algunes de les seves seus amb una foto dels germans Maragall i un text que feia referència a l’Alzheimer. Massa rebuscat perquè no faci flaire de producció pròpia. Dissabte, el flamant candidat de Santa Coloma, va arruïnar el prestigi del conseller de Drets Socials, quan davant seu va anunciar que si ell era decisiu pel Govern municipal, el de la Generalitat faria la tan reclamada segona residència a la ciutat. Diumenge li tocà el torn al president del partit dient que: «No volem que les nostres institucions estiguin en mans d’aquells que són incapaços de fer passar un tren per dins d’un túnel, els del PSC.» Com si el PSC tingués res a veure amb l’assumpte dels trens de via estreta del Cantàbric.

Dilluns ens van anunciar l’inici d’una campanya exigint el traspàs dels «trens i les vies», com si ara estiguéssim en època d’alguna negociació amb l’Estat. I dimarts, com qui no vol la cosa, al Congrés de Diputats van fer descarrilar la derogació de la llei mordassa, poca broma. Això cal explicar-ho amb una mica de detall.

El PNB fa més d’un any i mig va presentar una Proposició de Llei per a la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana, aprovada durant el mandat del PP, que va ser refusada amb molta contundència per tota l’esquerra, tant políticament, com al carrer. La proposició del PNB modificava 54 articles de l’anterior llei, durant la tramitació en comissió se’n van esmenar 44, dels quals es va arribar a un acord en 40, per tant, només en quedaven quatre amb esmenes. El normal en aquests casos és que els qui no estan a favor en la totalitat del text s’abstinguin permetent que el projecte vagi al Ple, i així, en aquest període de temps, que sol ser de dues setmanes, continuar negociant. Però aquest cop no ha estat així. Esquerra ha preferit votar amb Vox, Cs i PP i tombar la reforma deixant en vigor l’actual llei. Tenint en compte a les alçades de la legislatura que estem, ja no serà possible la seva modificació.

Tot fa pensar que hi ha nervis al carrer Calàbria, on fa por que els mals auguris que les enquestes els pronostiquen per Barcelona no s’estenguin per tot el país. I deu ser que tot plegat s’encomana perquè a Manresa ja fa dies que l’alcalde en lloc de fer inauguracions d’obra feta, presenta anuncis i projectes. No inaugura res perquè poca cosa han fet, de fet no han arribat ni a executar el 40% de les inversions pressupostades l’any passat. I els projectes, les notes de premsa i els PowerPoint són, tots ells, meravellosos i encantadors, però la seva immensa majoria estan sense projecte executiu. El més curiós del cas és que en alguns d’ells tenen els diners, que en aquest cas venen de l’Estat, però continuen sense projecte. Esperem que a les eleccions locals del maig li donem la volta a tot plegat.

Subscriu-te per seguir llegint