UN COP D’ULL

Personatges

Núria Sensat i Borràs

Núria Sensat i Borràs

El 15 de març de fa 2047 anys va ser assassinat a Roma Gaius lulius Caesar, conegut per gairebé tothom com a Juli Cèsar. No és un número rodó, ni tampoc té res d’especial, però a mi és un personatge que sempre m’ha generat interès i curiositat, com alguns d’altres. Potser perquè em remet a la meva adolescència (que ja queda molt lluny), quan estudiàvem llatí i una de les primeres frases amb què començàvem era la famosa «veni, vidi, vici», tot intentant traduir fragments de la Guerra de les Gàl·lies. O potser per pel·lícules, com la protagonitzada per en Brando, o perquè a Roma gairebé fa olor de Cèsar. Vaja, un personatge d’aquells històrics en majúscules, que es diu. Com he dit, en Cèsar m’atrau com a personatge, però això no vol pas dir que cada 15 de març recordi la data del seu traspàs. Me’n vaig assabentar escoltant la ràdio, quan tornava de treballar tot conduint i, mentre ho escoltava, em va fer pensar en dues coses.

En primer lloc, em va remetre al fotimer de gent que hi ha per aquest món que té un ego i una tan alta consideració d’ella mateixa que, d’alguna manera, els i les fa ser petits Julis Cèsar. Dic petits amb tota la intenció, perquè hi ha massa gent que pensa que passarà a la història, que serà recordada per les seves gestes: ja sia esportives, professionals (com a grans directives, gestores, acadèmiques), polítiques, influencers, tertulianes. En fi, podríem fer una llista tan i tan llarga com vulgueu. Però que equivocades que estan! Una part no durarà pas més que el temps de vida dels seus contemporanis, algunes persones potser arribaran al centenari gràcies a l’esforç d’algun grup més o menys gran que el recordaran i organitzaran un seguit d’actes, tot passant primer per l’administració de torn per tal d’aconseguir algun tipus d’ajut. I molt poca, molt, molt poca passarà del centenari. O sigui que, si us plau, a tota aquesta colla de persones vanitoses: deixeu d’estar tan preocupats perquè la gent sàpiga què feu, en mirar de sortir sempre a la foto i intenteu fer allò que se suposa que sabeu fer bé. Ser conegut i reconegut no sempre és sinònim de res bo, al cap i a la fi, mireu en Cèsar: més enllà d’un home que es va passar més de mitja vida conquerint (matant quantitats ingents de persones), va ser un gran dictador de l’Imperi romà. Està molt sobrevalorat això de ser conegut i, com sempre, de gent que val la pena conèixer, llegir-la, escoltar-la, enamorar-te’n, no ens n’assabentem. Però així som de rucs i de ruques. Amb aquestes tribulacions conduïa, i això em porta al meu segon pensament.

Convençuda com estava que Cèsar és un d’aquests grans personatges històrics, abans de fer aquest article he xafardejat per les xarxes i, quina ha estat la meva sorpresa, que, a dia d’avui, Cèsar ja no es troba entre els 10 personatges més buscats a la xarxa. El primer continua sent Jesús, també hi ha en Jefferson, Shakespeare i d’altres, però ni rastre de l’emperador romà. En fi, que anava ben equivocada i Cèsar ja ha passat a la història, perquè els personatges també es troben condicionats pel context i el que avui es troba al top potser demà cau en l’oblit. Així de volàtil és tot plegat.

El problema de mirar a les xarxes és que trobes coses que ja saps, però constatar-les fa mal, molt mal. Si en lloc de posar personatges històrics et limites a posar personatges, veurem com la llista canvia substancialment, i molt. Una colla de noms com, a tall d’exemple, Tamara Falcó. No cal afegir-hi res.

Subscriu-te per seguir llegint