L’enginyeria

La Fundació Caixa d’Enginyers ha creat l’Observatori de l’Enginyeria per tal d’analitzar l’estat de la professió. I fa pocs dies ha presentat el primer informe sobre el conjunt de l’Estat. En aquest estudi es mostra com el nombre d’enginyers per habitant de l’Estat espanyol excedeix el de França i especialment el d’Itàlia, si bé està allunyat de les xifres d’Alemanya, que se situa en un valor un 30 % superior. Si es compara població (en milions), nombre d’enginyers i enginyeres, i densitat d’enginyers per 1.000 habitants, els resultats dels quatre estats més propers són aquests: Espanya: 47,35 milions d’habitants, 742.306 enginyers i 15,7 enginyers per cada 1.000 habitants. França: 67,39 milions d’habitants, 969.931 enginyers, 14,4 enginyers per cada 1.000 habitants. Alemanya: 83,24 milions d’habitants, 1.697.523 enginyers, 20,4 enginyers per cada 1.000 habitants. Itàlia: 59,55 milions d’habitants, 657.205 enginyers, 11,0 enginyers per cada 1.000 habitants.

D’altra banda, sabem que el 40% dels professionals de l’enginyeria tenen 35 anys o menys, un 33% entre 36 i 45 anys, un 22% entre 46 i 55 anys i un 5% són majors de 55 anys. Per sectors, n’hi ha 43% d’industrials, 21% d’informàtics, 9% de telecomunicacions, 8% de camins, 8% d’agrònoms. En l’anàlisi de gènere que ha dut a terme l’Observatori, es conclou que la dona té una presència global en l’enginyeria a Espanya propera al 20 %. L’especialitat en la qual hi ha menys dones és l’enginyeria de telecomunicació, amb només un 12 %. La segueixen l’enginyeria informàtica i l’enginyeria industrial amb un 16 % i un 19 %, respectivament. En canvi, les disciplines que tenen una proporció més gran d’enginyeres són l’enginyeria agrícola –fins a un terç dels professionals són enginyeres– i l’enginyeria de camins, així com les especialitats reunides sota l’epígraf «Altres». En els dos casos la xifra arriba al 24 %.

El 85 % dels enginyers i enginyeres a Espanya treballen avui per compte d’altri, ja sigui amb contracte indefinit, temporal o en pràctiques. Una proporció que desmenteix el tòpic històric sobre una persona d’exercici lliure de la professió. Un 59% dels enginyers assalariats treballen en empreses de més de 250 treballadors. Un 3% són empresaris i un 11% autònoms. Es constata el nul nivell d’atur que hi ha a la professió, un 2%.

No totes les empreses on treballen els professionals de l’enginyeria disposen d’un departament d’R+D+I, amb personal i pressupost assignat. Tot i que gairebé un 85 % de les empreses consideren molt important la innovació, només un 28 % disposa de l’àrea d’R+D+I. Es demanen enginyers per a tasques de direcció de projectes i la gestió, desenvolupament o disseny, producció i operacions o grans projectes.

El 81 % dels salaris dels professionals de l’enginyeria se situa entre els 20.000 euros i els 40.000 euros anuals de retribució, i el valor mitjà entorn de 33.000 euros. També existeix una bretxa salarial entre enginyers i enginyeres entorn del 10 %, per sota de la mitjana de la població activa situada en el 24 %. La retribució mitjana de l’enginyeria és un 27 % i un 43 % superior a la mitjana salarial a Espanya per a homes i dones, respectivament. Les necessitats més destacades de formació continuada per la professió se situen en un 41 % en els àmbits de gestió i de competències personals.

A Catalunya, concretament, es calcula que hi ha 117.000 enginyers, i un 10 % se’n van a l’estranger, mentre que un 15 % més venen a treballar aquí. Camí d’anada i de vinguda que mostra la capacitat de captació de talent, tot i que seria de desitjar que els que vinguessin fos amb projecte empresarial propi i que no es limitin a residir a casa nostra per l’entorn agradable però teletreballant per empreses situades fora. En tot cas, es calcula que en els propers 10 anys caldria un augment del 30% d’oferta d’enginyers, que pel conjunt de l’estat significaria l’accés de 200.000 nous enginyers i enginyeres. Amb això ens situaríem en una densitat de professionals per 1.000 habitants, al mateix nivell que Alemanya.

Potser n’hem parlat d’altres vegades, però no em puc estar de repetir que la tendència del jovent a carreres amb vocació social és d’admirar. No ho és tant la tendència a buscar places de funcionari de poca feina i responsabilitat. En tot cas, el canvi climàtic i les revolucions tecnològiques, digitals, energètiques, alimentàries, entre d’altres, que tenim entre mans no arribaran a bon port sense un planter ben preparat de professionals de l’enginyeria. És un repte èpic contribuir estratègicament al bé comú en empreses i administracions innovadores i que el prioritzin. Em donaria per satisfet que aquest article servís per despertar alguna nova vocació.

Subscriu-te per seguir llegint