Rebels com la nena de la pizza

El president Puigdemont ho denunciava aquesta setmana arran de l’afer del Barça: a tots els que viuen del règim del 78 els sobren motius per investigar la corrupció sistèmica que col·lapsa el funcionament democràtic de l’Estat espanyol; i el femer reial; i la implicació de ministres i comandaments policials en l’anomenada Operación Cataluña executada per la policia patriòtica per desestabilitzar la vida pública i política catalana; i l’espionatge del Catalangate que no saben com amagar; i les invencions periodístiques que han contribuït a crispar la convivència social; i l’esbiaixada judicial, etc., però allò que els ocupa ara és liquidar el Barça i el seu simbolisme, que en altres temps fou senyal d’identitat.

S’hi han apuntat tots, tots, perquè combreguen amb l’objectiu comú de ser una «unidad de destino en lo universal», i ja només els falta extirpar el «cáncer catalán» per aconseguir l’objectiu. El merder de can Barça els aplana el camí, ara que ja havien olorat la sang que amara l’espai independentista i han embogit. Res no els aturarà. Han fet seva la consigna de guanyar costi el que costi. No parar, matxucar fins aconseguir l’objectiu. Sense límit de mitjans ni ètica que ho impedeixi. Com quan deien que calia aturar Messi al Bernabéu, «por lo civil o por lo criminal». Aquesta és la màxima dels que tenen la paella pel mànec i la legitimitat en l’ús de la força. Dels que gaudeixen del suport judicial per actuar impunement. Dels que compten amb la complicitat d’aquells mitjans de comunicació que han renunciat a exercir el paper fiscalitzador del poder que donava sentit al periodisme amb compromís social.

Una determinació, en definitiva, que deixa en evidència la poca que ha tingut la classe política, econòmica i empresarial catalana (i bona part de la mediàtica i la sindical) a l’hora d’implicar-se en l’objectiu de ser un país lliure de l’escanyament econòmic, de la persecució lingüística que practica l’Estat espanyol, catalanòfob per definició. Com molt bé diu la mare de la nena lesionada en l’anunci de la pizza irresistible, voler ser exigeix fermesa, decisió, sacrifici, continuïtat en l’esforç. Rebel·lia. Insurrecció. Plantar cara. Estar disposats a tot.

Podria afegir que no s’aconsegueix res quedant-se palplantat amb les mans enlaire mentre l’agressor et clava una panadera que et deixarà invàlid per a molt temps. Però... la trista realitat és que, per exemple, no han estat capaços de derogar la llei mordassa, sinó que l’han consolidada entre tots; això sí, enmig de grans escarafalls. Mare de déu!

Subscriu-te per seguir llegint