Picar de peus

La lliga de Xavi, per Josep Pedrerol

Xavi celebra la victòria al Camp Nou

Xavi celebra la victòria al Camp Nou / Reuters

Josep Pedrerol

El Barça va demostrar una mica més de fam que el Madrid. Se’ls notava enrabietats, esperonats pel públic, amb ganes de deixar la Lliga vista per sentència, ansiosos per demostrar que, aquesta temporada, són superiors. A la Lliga, clar. El Madrid, pensant més en la Champions, en la seva competició fetitxe, va jugar a ràfegues, amb Vinicius i Benzema erràtics.

És preocupant per al Madrid el nivell del francès, que segueix baix, molt lluny del jugador que fa no tant va guanyar la Pilota d’Or. Lewandowski tampoc està per tirar coets. Té ocasions, però no les fica. Ull aquí. La segona part va ser una desfilada, amb ocasions per a tots dos equips, llançats pel partit… I Asensio va poder donar la victòria al Madrid, però va aparèixer el VAR. El gol de Kessié, quan millor estava el Madrid, just al final, és una victòria que gairebé val una Lliga per al Barça. La Lliga de Xavi, que es rescabalaria així dels fiascos a Europa. Al Madrid li queda la Champions, que no és poc.

Havia estat una setmana complicada, inusualment atrafegada. Les informacions sobre Negreira es multiplicaven. Laporta es defensava com a gat panxa amunt buscant enemics a fora. El Madrid avançava en la Champions i quedava pendent del sorteig del divendres. Espera el Chelsea. A tot això se’ns venia un altre Gran Premi de Fórmula 1 que prometia emocions fortes. I n’hi va haver. Dues polèmiques sancions van deixar a Alonso sense el podi que s’havia guanyat a la pista, que després li van tornar a atorgar... Ah, Sainz va acabar per davant de Leclerc. Bravo. Això és només el principi, ens divertirem enguany.

Amb tot això, em vénen a la ment les setmanes netes de Clàssic en les quals recordàvem els enfrontaments, les polèmiques, els canvis de samarreta d’alguns com Figo, Schuster, Laudrup o Luis Enrique o gaudíem amb les entrevistes als protagonistes. Era una prèvia del partit des de tots els angles. Canal + oferia unes retransmissions espectaculars, amb més càmeres que mai. I en els últims anys el partit s’escalfava en el nostre Chiringuito. Aquest Clàssic ha estat ben diferent. Per a alguns va començar amb el comunicat del Reial Madrid anunciant que es presentarà com a acusació particular. Això ha danyat la relació de Florentino amb Laporta, encara que només aparentment. Però, ull, la bona notícia és que durant noranta minuts ens hem oblidat de l’escàndol Negreira i hem gaudit de futbol i només futbol. Això únicament ho aconsegueix un Barça - Reial Madrid. Encara que sigui per unes hores, celebrem-ho.