Herois d’aixada i tractor

Cada cop n’hi ha menys, i en canvi, ens fan més falta que mai. Parlo de pagesos, ramaders i professionals vinculats al sector primari que l’economia i el sistema de vida que s’imposa en societats actuals com la nostra sembla que pretenen expulsar. I si amb això no n’hi havia prou, s’hi afegeixen unes condicions climatològiques cada vegada més extremes que posen francament difícil la seva subsistència per més vocació i llegat familiar que hi pugui haver al darrere.

Fer de pagès vol dir dedicació, constància i sacrifici, perquè per norma general se n’és tot l’any i moltes hores al dia, i sovint sense la recompensa merescuda. I és que ni la societat ni l’administració no els ho posen fàcil quan s’exigeix molt però es col·labora poc amb el sector. De res no serveixen les campanyes sobre productes de proximitat si els han de vendre a preu de cost o fins i tot per sota a mercè del que els grans proveïdors estan disposats a pagar per no perdre el seu marge de benefici, o quan el pagès no veu ni un cèntim de subvenció pública per compensar els anys de males collites, cada cop més freqüents.

Com poques, aquesta és una professió que viu contínuament pendent del cel perquè en depèn, i és la primera que nota els efectes de l’alteració del clima. Ja fa mesos que la sequera persistent està portant al límit la continuïtat d’algunes explotacions que, a més, han de fer front a l’encariment de preus d’una inflació desmesurada que ni la pujada dels tipus d’interès no sembla capaç d’aturar. I quan no plou, la producció cau i els aliments s’encareixen, però no és pas en benefici del pagès, que hi perd tant com el consumidor, sinó que els guanys s’encallen entre els intermediaris de la cadena sense que l’administració faci res per controlar-ho. Això si, després voldrem que pagesos i ramaders ens gestionin els boscos, que ens facin d’escut davant l’amenaça creixent d’incendis forestals i, com que a ells també els va bé per protegir ramats i camps de conreu, els demanarem que mantinguin controlada la fauna salvatge.

Als pagesos els volem com a herois quan massa sovint són l’ase dels cops a qui ara també posem contra les cordes enmig de la polèmica per la instal·lació de parcs eòlics i solars, molt necessaris però a vegades incompatibles amb determinades ubicacions que es proposen. Per tot plegat, no tinc cap dubte que si hi ha algú que mereix un premi a la resistència, la pagesia hauria de ser al podi. Cuidem el sector abans no s’acabi d’extingir.

Subscriu-te per seguir llegint