Jaume Esquius Jofré

No n’aprenem

Cartes dels lectors

Cartes dels lectors

Érem al principi de la democràcia. Els polítics s’estrenaven als ajuntaments. Un món d’oportunitats s’obria al davant en tots els camps, però en l’àmbit municipal l’urbanisme és el que deixa més empremta.

D’entre les reformes urbanístiques de l’època, la més important va ser la del nucli antic. L’illa de vianants havia de portar el comerç manresà a unes quotes de modernitat i prosperitat il·lusionants. Quin en va ser el resultat?

Un seguit d’esdeveniments lligats a la construcció de l’illa de vianants van portar aquella zona a la penosa situació actual. Tenim una illa, però i els vianants? I el comerç? Avui al carrer Sobrerroca hi ha 14 botigues tancades, al de Sant Miquel 16 i a la plaça de l’Ajuntament... fins i tot hi van haver de construir unes cases falses, amb façanes com les d’un poblat de l’oest americà. Què va passar? 

  • «El peinado fiscal». Els comerciants de Manresa van ser el conillet d’índies del «Ministerio de Hacienda»; el nostre Ajuntament no va protestar, tot el contrari.
  • Es decideix treure el mercat de la plaça Major i fer el mercat de Puigmercadal.
  • S’inaugura el Pryca.
  • Es construeix l’illa de vianants. Dos anys d’obres.
  • Els canvis de sentit en la circulació de vehicles i la manca d’aparcaments (no es permet aparcar a la plaça sense alternatives) provoquen un aïllament cada cop més gran de la zona.
  • No es construeixen aparcaments alternatius, el de la Reforma i el de la caserna es van fer molts anys més tard.
  • Es potencia el mercat de la Font dels Capellans.
  • Es fan les obres de repavimentació de la plaça Major. Dos anys d’obres.
  • El tancament del jutjat de la Baixada de la Seu i el de l’edifici de la Cambra de Comerç .
  • El desplaçament de la parada de taxis de Sant Domènec.

Quan els dilluns baixaven els pagesos a ciutat i els dijous el mercat de la plaça funcionava en plenitud, milers de persones de la comarca i de comarques veïnes venien a Manresa a comprar, a fer negocis... Avui ja no venen. És més fàcil anar a Vic ...

La majoria dels veïns van marxar del barri, buscant pisos més moderns. No valia la pena invertir i reformar.

Avui l’aparcament de la caserna només és per als veïns, i el del carrer de la Dama és insuficient. El tancament al trànsit en sentit únic de l’avinguda de la República (antic Alfons XII), la instal·lació de les fotomultes... L’increment de l’aïllament ja afecta el carrer del Born i zones adjacents.

El carrer comercial més important de la ciutat era el de Sant Miquel, després ho va ser el Born. Avui ho és el carrer Guimerà. Què passarà després de dos anys d’obres al carrer Guimerà? El comerç electrònic s’emporta una part molt important de les compres, sobretot dels joves, i les grans superfícies ofereixen preus sense competència. Penseu que els comerciants del carrer Guimerà aguantaran? Les cadenes i franquícies tendeixen a ubicar-se en grans polígons comercials (Zara ha tancat al centre de Reus o de Lleida), creieu que tindran la «paciència» d’aguantar dos anys d’obres?

El comerç manresà del centre de la ciutat viu dels veïns, dels manresans d’altres barris i, sobretot, de la gent de la comarca. No és només un comerç de barri, és el comerç de la capital. Un element clau de la capitalitat és l’accessibilitat al centre. Si restringim, si estrenyem, si limitem i encarim l’accés, l’estem aïllant i ja hem vist el que ha passat. Però no n’hem après.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES