Sant Corneli, un adeu sense respecte

Ara podríem plorar perquè has marxat, o bé podríem riure perquè has viscut. Podríem tancar els ulls i esperar que tot fos un malson, o bé obrir-los i veure que la realitat és una altra, que ens has deixat.

El nostre cor podria estar buit perquè ja no hi ets, o ben ple perquè ens vas omplir d’amor i tendresa durant tants anys. Podríem tancar-nos en banda, plorar, enfonsar-nos, sentir-nos buits per dins, o bé podem fer el que a tu t’hauria agradat: somriure, fer pinya, estimar-nos i seguir endavant.

Però això sí, fer tot això amb dignitat, tendresa i respecte! Ens hauria agradat moltíssim poder-te acomiadar com a tu t’hauria agradat, com tu et mereixies, però no ha estat així. I sempre ens quedarà aquest pes en el record, encara que no va estar a les nostres mans.

L’Ajuntament de Cercs no va tenir ni respecte, ni tacte ni empatia vers la família, ja que ens va deixar l’església de Sant Corneli en mal estat, sense netejar i plena de brossa. Aquestes són les condicions en què vam haver de dir adeu, sense pensar en com ens sentiríem.

Potser per a l’Ajuntament perdre una veïna més del poble no significa res, però per a nosaltres ho vas ser tot. I, tristament, sembla que l’alcalde ho ha trobat normal, perquè ni s’ha dignat a disculpar-se.

Al llarg de la vida un es pot trobar amb molts malentesos, però en aquest cas no va ser cap malentès.

Ho sentirem sempre, t’estimem infinit, iaia.

Subscriu-te per seguir llegint