Avui toca la presentació de...

Ja s’acosten les eleccions municipals i, per tant, arriba l’hora de les inauguracions. L’alcalde de Manresa com no té res per inaugurar ha de recórrer a la presentació de projectes. Aquest primer trimestre de l’any està resultant molt productiu. L’alcalde Aloy no s’atrapa la feina.

L’alcalde, un dia fa de guia al recinte de l’Anònima per explicar el projecte que compta amb 2,8 milions d’euros provinents del fons europeu Next Generation. Un altre dia fa reunions amb els comerciants i els ciutadans per explicar la transformació del carrer Guimerà quin cost econòmic no s’ha fet públic. Un altre dia fa reunions amb el món empresarial per explicar el projecte d’urbanització del polígon Pont Nou II que té un cost aproximat de 23 milions d’euros dels quals l’Ajuntament n’aportarà 7,9 milions. Un altre dia presenta als agents cívics i socials el nou Pla de Mobilitat amb una inversió de 12 milions d’euros. Un altre dia presenta el Nou Museu del Barroc previst inaugurar-se l’any que ve. Un altre dia, conjuntament amb el Conseller de Territori de la Generalitat, anuncien la licitació del projecte de la polèmica estació soterrada dels FGC a la plaça Espanya (36 milions + 10 milions pel «metro» fins al parc de l’Agulla). Un altre dia... Ep! Té tota la legitimitat per presentar els projectes que li rotin.

Fa unes setmanes l’Ajuntament anunciava que l’exercici econòmic de l’any 2022 es tancava amb un superàvit real de 5,7 milions d’euros (5.736.771,13 euros). Al presentar els comptes l’alcalde es va estarrufar i va remarcar que era una xifra rècord; la més alta de la història de l’ajuntament manresà. Davant aquesta proesa els il·lusos manresans i manresanes ens vam preguntar ingènuament com s’obté aquest superàvit amb tantes penúries que la ciutat té (voreres malmeses, parterres que fan fàstic, escocells sense arbres, fonts que no funcionen, rajoles trencades a les places...i altres mancances socials). L’alcalde manresà rematava la seva gesta dient que «la gestió responsable permet deixar uns bons números al proper equip de govern municipal». En llegir aquestes paraules els il·lusos ciutadans/es hauríem preferit una mica d’«irresponsabilitat» per part seva i que els 5 milions (inclosos els 13 cèntims) s’haguessin invertit adequadament per endreçar una mica més la ciutat.

Per cert, el febrer del 2020 l’alcalde Junyent va signar un document amb la «Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran» on hi constava el compromís de l’Ajuntament per construir una nova residència per a persones grans al barri del Xup. D’aquell calendari per a l’execució de l’obra no s’ha complert cap de les previsions escrites. Aquesta propera primavera s’hauria d’haver inaugurat la residència. Avui per avui, l’alcalde Aloy té el projecte empolsimat en un calaix i en els seus discursos ja s’ha oblidat de parlar-ne.

No sé el perquè, ara em ve a la memòria les paraules d’aquell singular president blaugrana: «Al soci no se’l pot enganyar». Paraules que traduïdes al dialecte manresà serien: «Al ciutadà no se’l pot enganyar». La credibilitat política una actitud que cal considerar a l’hora de votar.

Subscriu-te per seguir llegint