Les llistes que ens venen

David Bricollé

David Bricollé

A les portes d’unes noves eleccions municipals que ens convoquen cada quatre anys a triar els nostres representants més propers, i en un moment en què encara s’estan acabant de confeccionar i tancar les llistes, voldria comentar un parell de tics que veig que van proliferant. No tan amb una voluntat crítica sinó, sobretot, de deixar les coses clares. El primer, les candidatures que es presenten amb un nom genèric (Pebrots per Sant Quintí, per posar un exemple), tot i que en realitat estan associades a un partit convencional. Certament, és del tot legal i legítim concórrer amb aquests sobrenoms electorals, i fins i tot s’entén que la voluntat dels que s’hi aixopluguen sigui mostrar-se com unes llistes amb visió i voluntat fermament municipalista. Però no s’hi val a voler fer veure (i fins i tot reivindicar que així se’ls mostri) que són candidatures sense cap embolcall, netes de tota influència de partit. No ho són perquè si recorren a aquesta vinculació és perquè l’empara d’un partit els dona força econòmica (recursos de campanya, per pocs que siguin) i electoral (aquella bossa de votants fidels a les sigles, encara que quedin mig ocultes). I no ho són, sobretot (de netes d’embolcall de partit), perquè els resultats d’aquestes llistes comptaran per a aquells partits als que van associats a l’hora de formar la composició dels futurs Consells Comarcals i Diputacions, que pengen directament dels resultats municipals. L’altre fenomen que cal acotar és el de llistes que es presenten amb un pretès lideratge compartit, una mena de bicefàlia, i que fins i tot parlen d’una futura (donant per fer la governança) coalcaldia. És lícit (i fins i tot lloable) voler fugir de personalismes i apostar pel treball compartit (que hauria d’anar més enllà de dos), però també aquí cal deixar les coses clares. A les futures llistes, que aviat es tancaran, no hi haurà dos noms compartint primera posició. Algú serà l’u i algú serà el dos. Si, amb el pas per les urnes, aquest partit X obté un únic representant, ja els dic jo que no n’entraran dos sota l’argument que «fèiem un colideratge». Si aquest mateix partit X obté més representació i fins i tot té opcions de fer-se amb l’alcaldia, en el ple on es constituirà el nou Ajuntament no hi podrà presentar dos candidats. N’hi podrà presentar només un que, en cas d’obtenir els suports suficients, serà l’únic que tindrà el reconeixement i la firma d’alcalde. I totes les responsabilitats que se’n deriven. Després es podran repartir la feina amb tota l’equitat possible. Però davant una cita tan important, les coses cal dir-les pel seu nom.

Subscriu-te per seguir llegint