Carreteres de poble

La manera com s’ha construït aquest país secularment, amb una autoritat central llunyana i ineficient i amb la societat civil i els ajuntaments espavilant-se per dotar els ciutadans de les infraestructures i els serveis necessaris, ha fet que carreteres, escoles i hospitals no estiguin, sovint, en mans de qui està en millors condicions per gestionar-los. Per a molts municipis minúsculs, ser titulars d’un camí o d’una carretera local és una maledicció, una càrrega que pesa sempre com una llosa i amenaça d’arrossegar el municipi a la ruïna. Per a un municipi de cent habitants, tenir un esllavissament a la carretera pot suposar un enorme maldecap impossible d’afrontar. Però alhora, sovint, aquests camins o petites carreteres són vitals per al poble, essencials, perquè són la via que els comunica amb la carretera principal i amb la resta del món. Depenen, per tant, d’una infraestructura que està a les seves mans i que els supera. Ara, la Diputació de Barcelona n’assumeix unes quantes, i les millorarà. És una iniciativa molt positiva que hauria d’estendre’s fins a ser general. Que les carreteres depenguin dels alcaldes és una anomalia que cal anar eliminant.

Subscriu-te per seguir llegint