La febre dels pòdcasts

Durant el confinament de la pandèmia de la covid-19, aquell virus que ens va obligar a tots a tancar-nos a casa i que no sé si recordareu, tothom va haver de buscar formes d’entreteniment per no tornar-se boig. Una d’aquestes opcions eren els pòdcasts, una modalitat comunicativa que existeix durant molt de temps però que últimament ha anat creixent tant en oferta com en demanda fent que ara surtin pòdcasts de sota les pedres.

Abans els pòdcasts eren exclusius de la ràdio i, per tant, era habitual que es gravessin en estudis professionals. Amb el pas dels anys, la tecnologia ha avançat i el pòdcast s’ha democratitzat. Avui en dia només necessites un micròfon, un ordinador i una càmera (si és que es vol fer en format audiovisual) per tirar endavant un pòdcast. Això fa que pràcticament qualsevol persona tingui la oportunitat de fer el seu propi programa amb l’oportunitat d’arribar al màxim d’oients possible. Això ha fet, però, que actualment es duguin a terme pòdcasts realment poc interessants en què els protagonistes simplement expliquen anècdotes de la seva vida real sense necessitat d’explicar-les de forma que pugui cridar l’atenció a l’oient. Per aquest motiu opten pels convidats «famosos», als què els hi poden treure més o menys suc depenent de l’habilitat que tinguin per fer preguntes o per dirigir una conversa. La manca d’habilitat comunicativa es denota amb reaccions exagerades, silencis incòmodes o preguntes absurdes.

Tot i això, l’augment de pòdcasts també ha fet que hagin tirat endavant molt bones idees i és que la part positiva de l’auge d’aquesta modalitat comunicativa és la varietat d’opcions que tens per posar-te al cotxe, a casa mentre fas feines o quan surts a córrer. N’hi ha d’entreteniment, d’esports, de misteri, de pel·lícules i sèries, informatius, de comèdia, d’història o de criminologia, entre molts altres. El youtuber manresà Jordi Wild, de fet, té l’honor de tenir un dels pòdcasts més escoltats a Espanya, «The Wild Project», a través de la plataforma de Spotify en què fa tertúlies o porta convidats per parlar de diversos temes que considera interessant. A Catalunya també té molt èxit el pòdcast del programa «Crims», de Carles Porta, o «El Búnquer», de Catalunya Ràdio. A escala estatal destaquen també «Estirando el Chicle», «Nadie Sabe Nada», amb el cardoní Berto Romero i Andreu Buenafuente, i l’actual número 1, «El podcast de Marian Rojas Estapé». El que és clar és que el pòdcast ha arribat per quedar-se.

Subscriu-te per seguir llegint