TRIBUNA

La mobilitat no és un joc

Ana Querol

Ana Querol

Fa sis anys, sis que Manresa té el Pla de Mobilitat caducat. Un Pla que en les darreres legislatures els regidors, primer de Junts i ara d’ERC, no han sabut renovar en temps i forma. És obvi, doncs, que aquesta qüestió no ha estat mai una prioritat del govern manresà. Ni tampoc, lamentablement, dels partits de l’oposició. Tot i que ens hi va la salut. Som la desena ciutat amb més morts per pol·lució de tot l’Estat, associada a l’emissió de gasos dels vehicles.

Ens calia, doncs, el Pla, i molt, perquè a més a més dels perjudicis per la mala qualitat de l’aire que ens afecten la salut, el fet d’estar tants anys sense la planificació que et proporciona un pla, ens ha impedit prevenir atropellaments a vianants, s’han dissenyat avingudes com la dels Països Catalans que no és agradable ni segura per anar a peu i és massa estreta per als busos o a diferència d’altres municipis amb bons plans de mobilitat, no s’ha dissenyat una xarxa de carril bici coherent. Tampoc han fet una ordenança de vehicles de mobilitat personal com per exemple, ordenar l’ús dels patinets. Per no parlar de la protecció dels entorns escolars: s’han mogut quan les AFA ho han posat sobre la taula amb una moció.

Davant la necessitat que tenim a Manresa, respecte a aquesta planificació, quan per fi van decidir posar-s’hi , fa pocs mesos, m’hi vaig implicar personalment, participant des del Consell de mobilitat, fent propostes i escoltant opinions d’altres persones i entitats. Les meves conclusions, és que queda curt i no és realista: segueixen tirant patada endavant amb la zona de baixes emissions i preveu molt poca pacificació del trànsit, planteja un carril bus que els mateixos tècnics no veuen viable (cosa que ens va quedar clara al darrer Consell de Mobilitat) i envia els carrils bici fora dels eixos viaris principals. I del tren-tramvia del Bages ni en parla. I això és realment increïble, un error greu no contemplar com un element cabdal de la mobilitat sostenible l’aprofitament del tren comarcal i del tramvia per la ciutat.

Un pla fluix, però amb el que tots els grups amb representació a l’Ajuntament, semblaven estar-hi d’acord. Tampoc era cap sorpresa, vist el poc treball fet en aquest tema des del consistori. I vull fer esment que just el redactat final del pla es va amagar al mateix Consell Municipal de Mobilitat, no es va facilitar el contingut amb l’excusa, en paraules del regidor David Aaron López i Martí, «evitar que se’n faci electoralisme». Si no fos tan trist, faria riure, vist el que ha passat després.

Es va voler presentar amb teatralitat i pompa a dos mesos de les eleccions, o sigui, per fer-ne un acte electoral a major glòria de qui governa. Què podia anar malament? CUP, PSC I Junts es despengen, cadascú al seu ritme. Ritme electoral. Perquè si no és per electoralisme, ens haurien d’explicar molt bé com és que han passat d’estar d’acord en tot, a sortir de plànol, sense cap explicació del que a la ciutadania ens importa: el contingut del Pla.

El resultat de tot plegat és que seguim sense Pla de Mobilitat, ni bo ni dolent. Sense. Facin-s’ho mirar, senyors i senyores regidores de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint