Vida a l’asteroide

Cada vegada que s’acaba el programa de finançament federal de la NASA i els seus directius han de renovar el contracte amb el govern apareix la prova definitiva que a Mart hi ha aigua i, per tant, possible vida extraterrestre. L’aigua de Mart ha estat descoberta més vegades que la del Mediterrani. Per animar els polítics a deixar anar pasta cal recórrer al caramel de la vida marciana, com si no s’hagués convertit ja tota la Terra en una gran marcianada. Ara, els investigadors japonesos també deuen necessitar calés. Acaben de proclamar que el material recollit per la nau Hayabusa 2 a l’asteroide Ryugu ha permès trobar en aquesta espècie de garrapinyada voladora diverses molècules orgàniques que, potencialment, podrien ser la base d’un possible ARN, o sigui, del fonament de la vida. I per tant, això avalaria la possibilitat, popularíssima, que els components bàsics de la nostra vida hagin vingut de fora de la Terra. I dius: d’acord que els cometes i els asteroides poden ser una mena de Glovo interplanetari però... ¿realment a les pedrotes itinerants que corren pel sistema solar hi ha més partícules fèrtils que a la Terra primitiva? ¿No va sorgir tot de la mateixa matèria en expansió? ¿Per què ens fa tanta il·lusió que el primer microbi el portés un meteorit? ¿Ens ve d’aquí el vici que tot ens ho portin a casa per Amazon?

Subscriu-te per seguir llegint