Precs per xàfecs

Si avui és dissabte, demà a l’hora de l’àngelus (les dotze del migdia) a l’església de la Mare de Déu dels Torrents, al Berguedà, es farà una professó virginal per demanar pluja. Els creients allà congregats hi acudiran amb tot el ferro catòlic. Comptaran amb l’encara novell (ara en minúscula) bisbe de Solsona, Francesc Conesa. Trauran la marededeu pels voltants. La coral de Montmajor cantarà els goigs de rigor. Amb poques flors perquè és Quaresma (i Ramadà). Serà la primera manifestació religiosa amb aquesta intenció a Catalunya.

Em disposava a buscar el tema de la setmana per a aquesta peça (el moment més dur de tots) i la portada del diari me’l va posar en safata de missa. Com en els exorcismes, practicats sovint pel seu antecessor líder Novell (ara en majúscula), la cúria solsonina sembla disposar d’un manual d’instruccions en cas de falta d’aigua.

Sortiran amb una rèplica de l’original de la Verge per si es mulla amb una ruixada imprevista. Deuen preveure l’èxit. Tornen les rogatives «pro pluviam» i les lletanies. Les del 2005 i el 2008 van tenir un èxit discutible. Des del bisbat hi seran però amb certa prevenció. Afirmen que la trobada és a petició popular i el bisbe oficiarà la missa perquè el capellà assignat té feina en aquella mateixa hora.

Les meves creences són la racionalitat i el dubte murri sobre fets no comprovables. Sobre la pluja (no sobre creure en Déu), ara per ara la ciència els nega. La previsió meteorològica oficial recull quatre gotes el 4 d’abril (3 mm). Res abans. Si acaba plovent, tindrem dues opcions a mida de crèduls o escèptics: serà un miracle o bé els meteoròlegs l’hauran catxat com en altres ocasions. Si hi ha ruixat, els homes sants de negre s’apuntaran l’èxit sense manies.

Més racionalisme: des que fou publicada s’ha convertit en una de les notícies més llegides. És impossible saber si és per raons de fe, d’interès o sorna d’alguns respecte d’una acció tronada. Els sioux tenien la dansa de la pluja, al Mèxic precolombí sacrificaven humans joves a canvi de núvols i quasi totes les religions, en vigor o perdudes, ho tenen al seu catàleg d’ofertes de serveis.

Un conseller comunista (i agnòstic) de la Generalitat va acudir anys enrere a Montserrat a demanar la intercessió dels monjos i de la Moreneta. Va fer com alguns familiars a l’enterrament d’un parent ateu: «Resem-li un parenostre, cap mal no li pot fer». Als fidels d’arreu els voldria fer reflexionar sobre un criteri bàsic invertit: si la seva divinitat pot fer ploure, també és la responsable de la sequera. Per tant, en lloc de pregar-li i cantar-li, podrien organitzar una protesta contra el Pare, el Fill i l’Esperit Sant amb cridòria, pancartes i eslògans exigint aigua abundant. O fer una vaga d’esglésies.

Demà no funcionarà. I, si estic errat, vagin amb compte els congregats en no passar-se en peticionar. No sigui que la Verge dels Torrents faci honor literal del seu nom. Carregat de raó cantava Raimon: «En aquest país o plou poc o plou massa». Fer de bruixot amb les coses del clima pot ser arriscat. Vinc amb paraigua?

Subscriu-te per seguir llegint