Ombres i silencis

Si fos dona i hagués de triar noms de guerra, Atilana i Garibalda en serien dues bones opcions. Així es diuen les protagonistes de La sombra de la tierra, el debut literari de l’actriu Elvira Mínguez, on totes dues lliuren una guerra sense treva pel poder, i a més en el pitjor escenari per a una confrontació civil, que és el dels veïns. Aquella dita de poble petit, infern gran queda curta veient el desplegament d’odi, rancor, traïcions, misèria i venjances que se succeeixen a les pàgines del llibre.

Escrit amb la sobrietat i la contundència que amaren el treball actoral de l’autora –sempre he pensat que és la nostra Ana Magnani–, La sombra de la tierra actua com una galeria de la maldat humana, i desmunta, entre d’altres, el tòpic que els pares sempre volen el bé dels seus fills. I ho fa a cavall d’un dels grans tabús de la nostra societat: els abusos sexuals infantils al si de la família. Els lectors ja ho descobriran, però el combustible que alimenta la mala sang d’aquestes dues dones neix precisament en aquest fangar. I és molt fort pensar-ho, però si ara mateix resulta que vuit de cada 10 agressions sexuals a menors les cometen persones –gairebé sempre homes– vinculades a l’àmbit familiar, ¿com és possible que no estiguem cada dia clamant al cel a la recerca de solucions? I qui diu al cel diu a institucions i a tota la societat, que assisteix a aquest drama dissimulant, hipòcrita, mirant de tancar els ulls davant una realitat que l’incomoda profundament.

Mai oblidaré una entrevista fa temps a la ràdio en la qual una noia andalusa em va explicar els abusos que li va cometre un oncle seu durant uns quants anys i com la van fer fora de casa quan ho va denunciar. «T’has carregat la família», va ser la sentència que li va caure a sobre. Espero que, després, la vida li hagi somrigut i que nosaltres algun dia ens desempalleguem de l’absurd pudor que a ella la va deixar desprotegida. Elvira Mínguez va dir fa poc: «Escric per trencar els silencis». A mi, de vegades em venen ganes de trencar també altres coses.

Subscriu-te per seguir llegint