No escriuré de res

M’enfronto a la columna de cada dues setmanes, aquella en la qual he d’intentar parlar d’algun tema de l’actualitat esportiva del moment. I vaig valorant de què ho puc fer, que tingui interès per al lector i que en pugui donar la meva opinió.

He pensat, de vegades, de sortir una mica de l’esfera de la meva disciplina i parlar-ne d’altres, com ara la política. Però llavors penso en Gary Lineker. Fa unes setmanes va escriure en el seu compte de Twitter que les decisions sobre immigració del Govern britànic no s’allunyen gaire de la de l’Alemanya d’abans de la Segona Guerra Mundial. El van fer fora del programa que havia presentat a la BBC durant 25 anys. Després va recuperar la feina per la pressió exercida des de molts àmbits gràcies a ser un personatge popular. Com que jo no ho soc, em farien fora i cap dels meus companys d’aquesta professió tan altruista que tenim no faria res perquè la recuperés. Descartat.

També havia pensat de parlar del tema Negreira, que és viral i que es veu que interessa molt a tothom. Però llavors potser m’exposo a una demanda del Barça, o del Madrid, o de qui sigui, ara que han començat les caceres de bruixes per a tothom qui exposi una opinió que no sigui aprovada pels respectius Politburos. I, de temes locals, amb pinces. Has de ser hooligan de la causa i dir que tot el que fan les entitats i clubs és perfecte, si no, també reps tocs de tant en tant i no en tinc ganes.

Total, com que fins d’aquí a quatre setmanes no tornareu a llegir cap columna meva, he pensat no complicar-me la vida i estar més tranquil. Almenys fins llavors.

Subscriu-te per seguir llegint