Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Antoni Gelonch i la reforma protestant

L’escriptor Antoni Gelonch va conferenciar sobre «El llegat de la reforma protestant, 500 anys després», en què el DIPLOCAT proposa una reflexió sobre la vigència d’aquest llegat en la cloenda de l’any ignasià, que va comptar amb la presència dels reformistes Zahava Seewald d’Erasmus House de Brusel·les, Tobias Espinosa, de la Fundació Memorials Luter de Wittenbergt i Josep Lluís Iriberri de la Cova, a l’Espai Plana de l’Om, amb una bona presentació de Míriam Diez Bosch, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació. Gelonch dirigeix la col·lecció Gelonch Viladegut amb un miler de gravats dipositats al Museu de Lleida. El seu llibre Luter, buscant la veritat va canviar la història coincideix amb el títol de la xerrada. Va assenyalar un dels problemes dels catalans en relació a la figura de Luter: passem de l’heretgia a la geografia, sense terme mitjà. El fundador del protestantisme és una figura desconeguda perquè ni se’ns ha ensenyat el que va fer, ni el que pensava, ni el que és el protestantisme. Luter no és un bolet que apareix de cop, sinó que ja hi havia hagut intents de sacsejar l’Església catòlica abans de la reforma protestant. A finals del XV i principis del XVI, l’Església catòlica vivia una gran disbauxa interna: els càrrecs eclesiàstics es subhastaven, els capellans no tenien formació, la major part dels monjos alemanys vivien en concubinat. En l’època de Luter coincideixen tres revolucions, enteses com a fets disruptius que marquen un abans i un després: la tecnològica, amb l’aparició de la impremta, que va abaratir molt la reproducció dels llibres i va permetre a Luter la difusió de la seva doctrina; la segona és teològica, per intentar reformar l’església, però no prosperaven perquè la combinació de poders entre el papat i l’emperador la feien inviable; i la tercera, de l’espai i el paper dels homes a començaments del segle XVI quan Castella ensopega amb Amèrica, que fa que el món sigui molt més gran i les potències es desplacen del Mediterrani a l’Atlàntic, on es descobreixen noves riqueses i una població a cristianitzar.

Apareix l’humanisme renaixentista que canvia la visió de l’home al món. Després de l’edat mitjana on Déu és mesura de totes les coses, ara l’home és el centre de la creació. La filosofia deslliure la teologia, autonomia de la política respecte del poder religiós que permet l’aparició dels estats nació. Personatges com Maquiavel aconsellen compactar territoris perquè són més fàcils de defensar. Comencen els avenços científics i tècnics, amb Copèrnic. Luter publica més obres en alemany que els altres disset autors més prolífics i les seves obres són cinc vegades més nombroses que la dels adversaris catòlics. S’adona de la importància de la impremta i la utilitza per guanyar la partida. Amb la revolució teològica Luter pretenia alliberar el cristianisme dels lligams de l’edat mitjana per recuperar la dimensió espiritual i el retorn a la puresa evangèlica dels primers temps del cristianisme: es carrega relíquies i l’adoració d’imatges. Té dues palanques per sortir-se’n: a més de la impremta, les aliances amb els nobles alemanys. Així en les lluites entre nobles i camperols, Luter opta pels nobles que van massacrar cent mil camperols. En la disputa intel·lectual amb Erasmus sobre la llibertat, Luter té temor de déu i el posa com a centre de la creació, així que acabaran barallats. El protestantisme no arrela a Catalunya perquè l’oferta no va arribar, per l’acció del Sant Ofici inquisitorial, que afecta poc, la voluntat de la Casa d’Àustria per lligar espanyolitat amb catolicitat i la pedagogia de la por.

Compartir l'article

stats