L’atenció personal, una espècie en vies d’extinció

Jordi Morros

Jordi Morros

Heu tingut mai un problema amb algun servei com per exemple gas, llum o aigua ?. O fins i tot amb el banc, posem per cas. Segur que sí. Jo m’hi he trobat fa poc amb una d’aquestes grans companyies que són a tot arreu i ha encarit d’una forma escandalosa les seves factures i han obtingut uns beneficis de pebrots. No sé si m’explico o intuïu cap on puc anar. D’entrada no diré noms, aviso. Al que anàvem. Com m’aconsellava la gran companyia -he estat a punt d’escriure Gran Hermano, no el de Tele 5 sinó el d’Orwell- vaig trucar al telèfon d’atenció al client. I com em temia i com ja acostuma a passar sempre, no em va contestar una persona sinó una màquina. Deu ser això que ara s’ha posat de moda que en diuen intel·ligència artificial (IA) ?. Doncs hi té molt a veure. D’entrada vaig tenir problemes per parlar en català. Però resulta que la màquina també en sap. Pintava bé. Fins que la màquina em va començar a fer preguntes sobre què volia, i el que volia era aclarir l’import d’una factura. L’estri intel·ligent no ho acabava d’entendre. Estic segur que si hagués dit pagar, ho hagués entès. Fins que va arribar un moment que em va dir que per continuar m’havia d’identificar amb el número del DNI. I quan li posava em deia que no li constava que fos client de la gran companyia en qüestió. Total. Tornar a comença amb l’esperança que en algun moment determinat se li acabés la paciència a la màquina i ella mateixa em derivés a una persona normal i corrent. Però és clar, la paciència se’m va acabar abans a mi que no pas als algoritmes dels quals deu estar feta la màquina. I veig quedar atrapat, sense poder avançar endavant ni poder tornar enrere. Vaig tornar a marcar el número i vaig tornar a començar tot el procés fins que em vaig encallar al mateix lloc sense que en cap moment sorgís una veu salvadora. Buscant i remenant vaig trobar que em podien atendre personalment a Manresa mateix. I així ho vaig fer. I on hi havia un problema ara ja no. Tot perquè hi havia una persona al davant, molt amable i atenta per cert, que el va resoldre. Un atenció personalitzada en vies d’extinció davant les màquines. I en canvi convindreu amb mi que una de les coses que et fan sentir més bé al cap del dia és que haver solucionat un problema. Per acabar voldria dir o deixar escrit una última cosa. Senyors governants, no abusin del període electoral. Això d’anunciar un bus entre Sant Joan i Navarcles passant per Sant Fruitós de Bages i Manresa pel 2025, és una mica propagandístic. Modereu-vos o us moderaran.

Subscriu-te per seguir llegint