El solitari curiós de Montmajor

El veí de Montmajor que fabricava explosius casolans és un solter de 41 anys que viu en una masia amb els pares d’edat avançada i que potser s’avorria, ja que els agents antiterroristes han arribat a la conclusió provisional que l’home ho feia «per curiositat». Això d’avorrir-se és un problema i un perill, especialment en algú que la policia etiqueta com introvertit, solitari, intel·ligent i amb un quilo de marihuana. Les masies isolades no són l’indret més divertit del món, i els qui s’hi troben s’han d’empescar entreteniments per passar les hores. Fa més de mig segle, quan jo era petit, apreníem a escola que la pólvora negra es componia de sofre, nitrat de potassa i carbó polvoritzat, així que alguns anàvem a ca l’adroguer a comprar les dues primeres substàncies, perquè de carbonet ja n’hi havia a casa. I l’adroguer ens les dispensava tot i adonar-se que no arribàvem ni als deu anys. Ara potser avisaria al fiscal de menors. Fèiem la barreja, la dipositàvem sobre un tros de paper d’alumini d’embolicar xocolata, hi aplicàvem un llumí, i la flamarada ens convertia en amos de l’univers i mestres de secrets perillosos. No tothom es dedicava a aquesta mena d’experiments, és clar: n’hi havia que tenien massa feina jugant a la pilota al carrer (llavors era possible). El solitari de Montmajor vindria a ser una actualització del fenomen, amb la diferència que en lloc d’aprendre a escola la fórmula elemental de la pólvora negra, trobava a internet les maneres d’elaborar explosius força més contundents, i fins i tot de comprar els ingredients i que els hi enviessin a casa sense haver d’anar al poble a encarregar nitrat i acetona en quantitats industrials. Amb això passava l’estona i notava que tenia poder. Com nosaltres quan érem petits i elaboràvem dos grams de pólvora que ni tant sols fèiem explotar. Hi ha qui se sent poderós a la carretera presumint de cavalls sota el capó i qui prefereix saber, només ell, que té la traça i els mitjans per fer uns petardots que t’hi cagues.

Subscriu-te per seguir llegint