Fins a la creació del Moianès, el 2015, el mapa del Bages tenia un perfil bonic, arrodonit, un dels més harmònics i orgànics de Catalunya. Tant, que per crear un logotip per a la Denominació d’Origen Pla de Bages només va caldre agafar el mapa de la comarca (no dels límits de la DO), afegir-li una cueta per dalt i, voilà, va aparèixer un brot de raïm esplèndid. Lamentablement, l’independentisme moianès (ep, perfectament plausible i justificat) va enviar l’armonia i l’organicitat a la paperera de la geografia. Si només s’hagués separat Moià no hagués passat gran cosa, però Santa Maria d’Oló, Monistrol de Calders i, sobretot, Calders, van queixalar el raïm bagenc fins a deixar-lo desfigurat. La secessió dels calderins es va clavar tan endins del cor bagenc que els va faltar poc per punxar els navarclins, que van passar de ser un poble de l’interior a ser una frontera a l’extrem Orient. I per acabar-ho de rematar, ara el Lluçanès s’endurà Sant Feliu Sasserra. El resultat és que el perfil del Bages ja no té l’aire amable d’una cara rodanxona i somrient com un smiley, sinó l’aspecte d’una carota enfadada que mira cap a la dreta amb la boca oberta. ¿Com si volgués mossegar Osona? Impossible, malpensats. El Bages no mossega. Només pot ser un efecte òptic. Si de cas, seria al revés.
