De los Cobos, Ponsatí i el Suprem

En una empresa normal quan el director d’un departament perd la confiança en un encarregat, el despatxa, el degrada o l’envia a pentinar gats. Però Espanya no és una empresa normal, sinó un Estat amb la llosa d’una història de privilegis que l’impedeix actuar segons la racionalitat de l’eficàcia i l’eficiència al servei dels interessos del comú, i l’obliga a respectar drets corporatius de cossos funcionarials, forces uniformades i àrbitres togats que formen part de l’entramat. Per això el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha d’empassar-se que el Tribunal Suprem li revoqui la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos (embolicador de l’1 d’Octubre), en qui havia deixat de confiar per a una prefectura tant important com la comandància de Madrid de la Guàrdia Civil. Que no se’n refia? És igual! L’escalafó és l’escalafó. Què podem esperar que faci aquest mateix tribunal davant el retorn de Clara Ponsatí? I què podem pensar que faria si Carles Puigdemont es presentés de sobte i passegés per Barcelona amb la credencial d’eurodiputat penjada al coll, reclamant immunitat parlamentària? Doncs justament això que s’estan imaginant. Segons la reglamentació europea, «durant les sessions del Parlament Europeu, els seus membres gaudiran, en el territori del seu propi Estat, de les immunitats reconegudes als membres del seu Parlament». I la constitució espanyola diu que no es pot processar cap diputat ni senador sense permís de la cambra. El problema és que Ponsatí, com Puigdemont i els altres, van ser processats abans d’esdevenir eurodiputats. Llarena s’agafa a això per esquivar les protestes. Qui té raó? És possible que la decisió final la prengui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un any o altre. Mentrestant, amb Meloni a la seva, Macron assetjat, Scholz repatani i Putin instal·lant caps nuclears a Bielorússia, Brussel·les no té cap ganes de barallar-se amb Madrid pels drets parlamentaris dels independentistes catalans.

Subscriu-te per seguir llegint