Alcalde Valentí Junyent i Torras

Que el procés destrossa tot allò que se li acosta ha estat una realitat constatable. Per exemple a Manresa l’alcalde Junyent que en les últimes eleccions es va presentar amb Junts per revalidar l’alcaldia, ara es troba que no pot, o millor dit, no vol anar a cap candidatura. El Junts en què es va presentar en Junyent, ja no existeix. Es va dividir en dos, els Junts actual i el PDECat.

En una operació difícil d’entendre el PDECat ho fia tot a un personatge, que es vol presentar davant la societat manresana d’independent, però realment és un aprenent a populista. Pel poc que el coneixem, un discurs i Twitter, entenc perfectament que en Valentí Junyent no vulgui aparèixer lligat a ell. Quan algú fa servir les xarxes socials, per faltar a tort i a dret, sense el més mínim rigor, acusant a tot aquell que es dedica a la cosa pública de tots els mals que succeeixen i al mateix moment es presenta com a salvador de tots, és poc de fiar. Em costa molt d’entendre que la Ivet Castaño, que la tinc per una persona assenyada, hagi jugat a aquest joc. Que El PDECat, que ha volgut representar l’independentisme assenyat, s’ho jugui tot amb un personatge així, és que hi ha una cosa que no ens expliquen.

Per l’altre costat a Junts, on també es podria presentar, encapçala la candidatura un antic regidor seu d’urbanisme, però que menysprea, fins a gairebé avergonyir-se tot el que hagin pogut fer els representants del seu partit en el passat, però no del passat llunyà, si li ve bé, del que estan fent ara mateix.

Ningú pot dir que en Junyent fos un mal alcalde, no passarà a la història per la seva gran obra pública, tot i fer la rotonda de la Bonavista, però si és cert que va endreçar les finances malmeses de l’ajuntament. En això darrer, per experiència, sé el pa que hi donen. En la meva època, quan vàrem accedir al govern, l’ara tan lloat Josep Maria Sala, ens havia deixat el deute d’un exercici sencer i l’endeutament pels núvols. És cert que nosaltres no vam tenir en Montoro i la seva ofegadora legislació, i si vam tenir un creixement econòmic important, cosa que juntament amb l’aprovació del Pla General i una revisió cadastral va fer que poguéssim redreçar la situació més ràpid. Per ell i el seu govern va ser més dificultós i això va fer que la pobra disponibilitat econòmica no li permetés engegar cap política sistèmica. Aquest fet no el desqualifica com a alcalde, ans al contrari, va ser un alcalde molt sensat i va fer allò que corresponia en el moment que li va tocar viure.

És curiós que cap dels que podrien ser considerats hereus seus, ara que es retira, volen el seu llegat. Quanta inconsciència, un alcalde sempre és un alcalde. Estar d’alcalde et dona el pronom de per vida, jo em sento molt orgullós dels alcaldes, Cornet, Valls i Camprubí. I si ningú li vol reconèixer a Valentí Junyent la seva tasca al capdavant de la ciutat, jo me la faig meva. Moltes gràcies, alcalde Valentí Junyent i Torras per la vostra feina, que la vida us sigui venturosa.

Subscriu-te per seguir llegint