Una lectora sensible

Lectors sensibles i sensibilitats modernes. Anotin aquestes dues expressions En qualsevol moment quan comprin un llibre escrit abans de l’onada de revisionisme històric (o censura retrospectiva) que plana sobre la literatura és molt probable que al costat de l’edició, l’editorial, el títol i l’autor i traductor (si s’escau) acabin trobant un aclariment que podria dir més o menys això: «text revisat per la comissió de lectors sensibles». Una etiqueta perquè el lector sàpiga que en aquelles pàgines no trobarà res que li resulti ofensiu. I comencin a sospitar si no la troben, aquesta llegenda: voldrà dir que no ha passat per les mans d’uns conscienciats lectors sensibles i que, probablement, es tracti d’un exemplar maleït sense cap mena de «sensibilitat moderna». Com si Agatha Christie, que va néixer el 1890, el mateix any que William Kemmler es va convertir en el primer home en ser executat en la cadira elèctrica als Estats Units (una sensibilitat que no ha canviat gaire) i que va morir el 1976 (set anys abans que els insensibles Siniestro total publiquessin Más vale ser punkie que maricón de playa), tingués cap possibilitat de ser moderna el març del 2022.

No és possible. Fa 132 anys que va néixer i 46 que és morta. I per molt que li agradés l’espiritisme a la mare de Poirot i Miss Marple, dubto que se li hagi aparegut al seu besnét, James Prichard, que gestiona els drets de les seves obres, per confessar-li a través d’una espelma a l’hora del te, que està encantada que les seves obres es revisin (o directament es reescriguin) per adaptar-les a les «sensibilitats modernes». Dubto que ella hagi pogut opinar de res. Ni Roald Dahl, Ian Fleming o Enid Blyton. El cas és que pel bé d’una societat políticament correcta els Deu negrets són des de fa un temps I aleshores no en quedà cap (ni un, de fet) i l’illa del Negre és l’illa del Soldat. I que el nom no sempre fa la cosa s’explica quan els Estats Units, que de ferir sensibilitats racistes en saben un pou, ja van canviar el títol el 1940. Un mirall de sentit i sensibilitat.

Però les tisores han continuat la poda i les referències ètniques, insults i tot allò que es consideri llenguatge ofensiu per a les «sensibilitats modernes» en les novel·les de la Christie s’ha decidit eliminar. Ho decideixen els «lectors sensibles» que ja han retallat monòlegs sencers de Marple i Poirot. A Mort en el Nil el personatge de la senyora Allerton es queixa d’un grup de nens qualificant els seus ulls i nasos de repugnants. Tisorada. La senyora Allerton,mai més a la vida dirà que els nens tenen ulls i nasos repugnants... ni que ho pensi!. Oberta la caixa de Pandora arribarem a la Bíblia que, posats a ofendre, ofèn a tot Déu.... i ja em disculpo per blasfema perquè soc una lectora sensible.

Subscriu-te per seguir llegint