A Berga i al Berguedà hi passen coses, a vegades petites, però que són importants i no ens ho sembla. El dissabte 25 de març, per exemple, va tenir lloc la primera trobada intercultural a l’hotel d’entitats, organitzada per la regidoria de Societat inclusiva, gent gran activa, refugi i cooperació i per Òmnium Cultural.
Mig centenar de persones vam esmorzar, fent una trobada de veïnatge i convivència, en acabat, repartits en grups, vam poder parlar de la seva experiència vital a Berga, compartint els seus punts de vista, parlant de la diferència en els valors familiars, de la dificultat per aconseguir papers o convalidacions de títols de formació i de tota la resta de problemàtica que porta en molts casos associada la immigració, sobretot dels països que no pertanyen a la Unió Europea.
Després, uns balls típics d’Hondures i el Senegal van servir per tancar la jornada i es va instar tothom a fer una nova trobada; sembla que els organitzadors ja en tenen una de prevista al voltant de la gastronomia (res uneix més que una bona taula!). Esperem que iniciatives com aquesta i la gran tasca que fan les entitats del tercer sector ajudin a conèixer-nos tots millor.
Entre les moltes converses de les diferències culturals, d’idioma, gastronomia i horaris i les diferents motivacions que els han portat aquí em va agradar i molt la reflexió d’una berguedana de tota la vida implicada en moltes associacions a un noi procedent de Veneçuela: «Els berguedans som tancats fins que se’ns coneix, de sempre quan hem pogut comprar un pis hem volgut que es vegi Queralt, mirar-nos nosaltres, en comptes de mirar cap avall, cap a la plana».
Obrir-nos, exercir de capital, aprendre dels nostres errors passats i fer les coses de manera diferent ens ha de portar a millorar la ciutat i la comarca. Tenim una piràmide d’edat molt complicada, el 59,18% són majors de quaranta anys, això vol dir que, si no fem res al respecte, l’envelliment de la població serà un greu problema a mitjà termini. Aquesta foto de Berga és malauradament extrapolable a tota la comarca.
Som a temps de treballar-ho, de fer una comarca harmonitzada, on el sector primari sigui rellevant i la indústria recuperi el pes que li correspon en una comarca amb un passat industrial potent, on l’educació, el turisme, el comerç i la restauració guanyin múscul i el creixement de la construcció sostenible sigui un motor més de la nostra economia.
No hem de créixer només per ser més, hem de créixer per ser més joves, més dinàmics i més competitius, i hem de créixer amb inclusió, sostenibilitat, igualtat d’oportunitats i justícia social, només així avançarem.
I per avançar ens calen més trobades amb la gent que ens repobla. Avui Berga té 2.414 censats estrangers, que participen poc de les associacions i entitats de la ciutat. Ens cal, per tant, reflexionar sobre com podem fer la ciutat més inclusiva i cohesionada en la qual la diversitat cultural sigui respectada i integrada. Segur que hi guanyarem tots.
