Explosius a pagès

Resulta que al Berguedà hi ha un «Unabomber» i no ho sabíem. Amb aquest sobrenom es coneix Theodore Kazcinsky, un filòsof terrorista americà. Fabricava les seves pròpies bombes i les enviava als seus objectius: a un avió Boeing o a la redacció del New York Times. Vivia en una casa al mig dels boscos de Montana. Ara és a un penal de Colorado amb vuit cadenes perpètues a sobre.

El nostre, un home de 41 anys de Montmajor, mesclava productes comprats en línia per sintetitzar-los i convertir-los en deflagrant. Allà on no passava mai res, en una setmana hem basculat de l’adoració a la marededeu dels xàfecs a les bombes casolanes. O no tant de casa, perquè manipulava cloratita i TATP, conegut com la «mare de Satanàs» dels explosius. És el material usat en atemptats islamistes com els mortífers de París i Brussel·les. Una important partida mal manipulada va fer saltar pels aires la casa d’Alcanar on l’imam i els terroristes de Ripoll l’estaven preparant. Sembla que anaven destinats al Camp Nou o la Sagrada Família. Coneguts els fets i la seva detenció a la seva masia familiar, en els primers instants l’especulació fàcil va voler vincular-ho tot. Es relacionava la troballa amb aquests fets terroristes d’arrel extremista i responsables de la mort de persones a diferents llocs d’Europa i a la resta del món.

Quan hem anat sabent els detalls contrastats quedava desmentida la connexió islamista. Res de cèl·lules dorments. Res d’activistes amb barba i gel·laba. Segons la Guàrdia Civil, era un llop solitari dels anomenats «inquietants» en el seu argot. Fou detingut preventivament, abans de fer ús del material altament perillós emmagatzemat en una nau del costat de casa seva. Mig quilogram és suficient per generar un esclat brutal. Ell en tenia mitja tona.

Disposava dels productes i el material de laboratori per sintetitzar-los. Hi havia una quantitat capaç de crear una deflagració per endur-se un poble sencer. Podia haver rebentat tota la seva casa al bosc si alguna cosa fallava. Ara neutralitzat, no podrem saber que en volia fer. És un home de poques paraules.

La fitxa sabuda sobre el personatge és peculiar. Viu amb els seus pares ancians a la masia familiar. És introvertit, solitari i intel·ligent. I solter. Sorprèn aquesta dada en informes oficials. Abans, tres d’aquests quatre qualificatius es resumien en un: és un «conco». O el responsable de l’atestat és algú de l’època en què es preguntava l’estat civil quan només n’hi havia tres o no entenc res. El solteràs havia tingut algun ensurt amb les barreges i ha declarat que «ho feia per experimentar». Està en llibertat i el jutge no el considera perillós. Ara faig la pregunta i la deixo sense resposta: Si hagués estat una persona d’origen magrebí estaria en llibertat?

També li van trobar un quilogram de marihuana. Una altra experimentació del noi camperol. Me l’imagino ben fumat i barrejant grumolls blancs de cloratita amb pols d’alumini. A punt per obrir les portes de l’infern on l’esperaria el fill de la mare satànica, l’encarregat allà baix. I Bob Marley amb un porro de maria XXL.

Subscriu-te per seguir llegint