L’exemple de Calaf

Poques hores abans que la cimera de partits catalans per acordar decisions sobre la sequera fracassés lamentablement sense acords, a Calaf s’inaugurava una planta potabilitzadora que permetrà que el poble utilitzi els seus aqüífers. Els problemes calafins amb l’aigua són històrics, i saber que, a sota els peus dels veïns, n’hi ha un gran dipòsit inutilitzat pels abocaments de purins resultava sagnant. Ara, una tècnica que no s’havia utilitzat per al subministrament de tot un municipi permetrà potabilitzar-la i utilitzar-la. És un pas endavant per als calafins i un exemple de les moltes coses que es poden fer si l’administració es decideix, d’una vegada, a gestionar l’aigua com un bé escàs, que és el que anirà sent cada vegada més. Racionalitzar el reg, revisar les canonades que perden en quantitats massives, explotar les tecnologies de reaprofitament, construir dessaladores, potabilitzar freàtics contaminats per nitrats... hi ha un món de coses per fer. Però si ni es posen d’acord en unes quantes polítiques bàsiques enmig d’una sequera galopant, tenim garantit un futur amb molta set.

Subscriu-te per seguir llegint