«El Senyor Déu m’ajuda»

Diumenge de Rams celebrem l’entrada gloriosa de Jesús a Jerusalem. Just després, llegim la Passió segons sant Mateu. En ella revivim i recordem l’últim Sopar, la institució de l’Eucaristia, la traïció de Judes i els judicis, Passió i mort del Senyor.

La primera lectura, d’Isaïes, forma part del 3r Cant del Servent de Yahveh. Ens pot ajudar avui, com a introducció a la Passió i als dies Sants, a recordar que Déu sosté, ajuda i parla a cau d’orella (directament al cor) al seu Servent.

El servent de Déu parla com a mestre (des de la veritat), amb paraules que sostenen i no aixafen. El Servent es va configurant a Crist com a Fill estimat de Déu. El Servent és Déu mateix fet esclau amb els esclaus.

Avui ens convida a no resistir-nos a les nostres pobres creus, que no deixen de ser petites parts de la Creu de Jesús. Cadascú de nosaltres, quan ens fem servidors de la Paraula, valents davant tanta ofensa i escopinada que rebem per optar per qui pateix, pel pobre, pel qui és diferent, esdevenim servents en el Servent, fills i filles en el Fill, rostre de Déu abaixat per amor.

Tot això pot semblar un exercici ascètic o penitencial. No ho és! No ho és perquè darrere de tot hi ha una promesa: «L’ajuda de Déu». Ell no s’amaga, no es resisteix, escolta, para l’esquena, se sap en bones mans.

Recordem, com ens demana el sant pare Francesc, l’Església perseguida a tants llocs del món, on encara es cremen temples amb els fidels dintre, on els drets més elementals són massacrats.

Demanem avui i cada dia la gràcia de poder saber-nos en mans del Senyor, que va a la Passió per mi, per estimar-lo més i seguir-lo més. Que puguem viure i dir de cor: «Sé de Qui m’he refiat».

Subscriu-te per seguir llegint