Entre les tones de dades, informació i desinformació que omplen l’inabastable calaix de sastre que és Internet, hi ha una petita parcel·la que combina l’entreteniment i l’educació que val la pena posar en relleu. Es tracta de la videoteca educativa TED-Ed, una sèrie de vídeos penjats a YouTube sobre temes diversos: què passaria si no dormíssim?; es podria cobrir el desert del Sàhara amb plaques solars?; qui va ser el primer autor del món?; com és el tardígrad, l’animal més dur de la Terra?; quan es dona per superada una pandèmia? No te’ls acabes. La gran majoria són fets amb il·lustracions, pensats per arribar al públic més jove, però també n’hi ha algun amb imatges reals, com un que explica com és viure un dia qualsevol al poble més fred del planeta, a 71 graus sota zero.
Les sigles TED surten de Tecnologia, Entreteniment i Disseny, i donen nom a una organització sense ànim de lucre creada a Monterey (Califòrnia) fa més de 30 anys que es dedica a difondre idees innovadores i que considera rellevants. El format més conegut són les xerrades (TED Talks), que inclouen un gran ventall de continguts. A Manresa, des del 2013, es fa el TEDx, un programa anual de conferències locals. La ics del nom significa que ho organitza una entitat independent, malgrat formar part del gran moviment global TED.
Entre la varietat de vídeos que es poden veure, alguns tenen l’aigua com a protagonista. N’hi ha un que explica què li passaria al nostre organisme si deixéssim de beure aquest bé cada vegada més escàs, tenint en compte que entre el 55 i el 60% està format per aigua, un percentatge que, en el cas dels nadons, arriba fins al 75%. Un altre es demana si la Terra s’està quedant sense aigua potable? Explica que el 2040 hi haurà més de vint països amb problemes seriosos de proveïment i que, deixant de banda l’aigua salada i la que està glaçada, només en resta un 1% per sostenir tot el planeta.
Un altre vídeo se centra en què passaria si, de cop i volta, desaparegués tota la humanitat. Al cap de només unes hores, les refineries fallarien i en algunes plantes hi hauria incendis que durarien tot un mes; l’aturada de les bombes de drenatge faria que les xarxes del metro de ciutats com Londres, Moscou i Nova York s’inundessin en tres dies; i en el marge d’una setmana fallarien els generadors i la Terra quedaria a les fosques per primera vegada en segles. A partir d’aquí, tot seria més gradual. Val molt la pena mirar-los per recordar què és prescindible i que no ho és. Per si ho hem oblidat...
