Esculies biografia Selves i Carner

Joan Esculies va presentar el 30 de març a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Manresa el llibre, Joan Selves. De l’alcaldia republicana de Manresa a governar l’ordre públic de Catalunya, de la Fundació Josep Irla, adscrita a ERC, en un acte potser més de partit que de ciutat. A la taula hi foren presents l’alcalde Marc Aloy, el president de la Fundació Irla, Joan Manuel Tresserras, i la regidora de Cultura Anna Crespo. Especialista en biografies, Esculies n’ha fet sobre Joan Solé Pla, Josep Andreu Abelló, Josep Fontbernat, Artemi Aiguader, Josep Fornas i Josep Tarradellas, entre altres. Professionalment va ser responsable de Premsa de la secretaria de Política Lingüística i cap de Comunicació i Premsa del departament d’Universitats. Es va doctorar en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Josep Tarradellas (1899-1936) dirigida per Enric Ucelay-Da Cal. Actualment és professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Vic. L’aportació més interessant que fa en el llibre és aclarir de què va morir realment Selves, i explica que va ser a causa d’una malaltia intestinal. Des del febrer del 1934 va patir els primers símptomes d’una sigmoïditis per diverticulitis de sigma que provoca dolor abdominal. A finals de juny va empitjorar amb una reagudització de l’episodi de diverticulitis de sigma que es va complicar amb perforació que va derivar en una peritonitis difusa. Intervingut quirúrgicament li van trobar dues perforacions. La conclusió fou que la peritonitis va ser potencialment mortal de necessitat per l’època, segons les conclusions dels doctors especialistes Jaume Gelonch i Emilio Salgado. En no constar enlloc que se li fes autòpsia, tan sols una exhumació del cadàver permetria sortir de dubtes definitivament. Descarta la versió de l’enverinament com a causa de la seva mort, que va defensar inicialment el periodista afí a ERC, Lluís Aymamí, sense cap tipus de prova, recollint una rumorologia de l’època. Es fa ressò també de la carta que Francesc Farreras i Duran, president del Parlament a l’exili va escriure al seu nebot Antoni Farreras el 15 d’octubre de 1975, que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages, on li recorda que eren amics des dels cinc anys i que havien anat «de senyores» plegats, fet que li hauria provocat sífilis. Però aquesta malaltia venèria no dona manifestacions intraabdominals en homes, sí en canvi en dones, segons els dos experts mèdics Gelonch i Salgado consultats per Esculies.

Advocat i periodista, com és sabut, Selves va ser el primer alcalde republicà de Manresa durant la II República, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de Governació, d’Economia i Agricultura, Governador General de Catalunya, Comissari d’Ordre Públic i home de confiança de Lluís Companys. Soc dels que pensen que s’han mitificat els polítics dels anys 30, però comparteixo amb Esculies la tesi que «Selves es va implicar en política per servir la gent.» Tresserras explica que una de les funcions de la Fundació Irla «és el rescat de la memòria republicana», perquè quan l’antifranquisme va començar a ser una mica potent, el republicanisme va trobar moltes dificultats per enllaçar amb la memòria dels anys anteriors a la guerra. Els país havia canviat molt i el republicanisme havia anat a parar a l’exili i va costar fer la represa. La creació d’ERC va ser possible perquè prèviament hi havia hagut dues o tres generacions de gent movent-se al voltant de l’ideal republicà. Valora la biografia feta per Esculies perquè proporciona una perspectiva històrica intel·ligent per entendre millor el passat i «per adonar-nos de quina mena d’errors estem cometent en aquest present».

Subscriu-te per seguir llegint