Música de temporada

L’arquitectura és una música de pedres i la música una arquitectura de sons». Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770–Viena, 1827). Hi penso mentre escolto la Passió segons St Mateu de Bach. Com diu la Viquipèdia, una obra central de la música clàssica europea. Encara que, si afinéssim una mica més, en comptes de música clàssica, n’hauríem de dir barroca, però això ja són figues d’un altre paner. M’agrada escoltar música de temporada. M’acompanya el pas dels dies; el pas d’una estació a l’altra. Per Nadal, nadales; per Pasqua, Caramelles; i a l’estiu, Georgie Dann si convé. Cada música fa la seva funció. I aquests dies que molts pobles de Catalunya assagem per estar ben a punt per diumenge, també hi ha molts oients que acudim a Bach per reviure la Passió de Crist. Creguem amb qui creguem. Tant si som agnòstics com ateus. I així va ser aquest dijous passat al Palau de la Música. Més de dues hores de música que et traslladen a un altre món, a una altra dimensió. Que et descansen de les mesquineses del dia a dia. Que et recorden que som aquí de passada. Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris. Sé que recomanar escoltar la Passió segons Sant Mateu a qui no està avesat a escoltar música de la mal anomenada clàssica és molt fàcil però poc efectiu. Perquè escoltar música no és senzill. L’abstracció de la música en dificulta la comprensió i fa que sovint, al cap de pocs minuts, la nostra atenció és dispersi i pensi en si demà he de portar el cotxe a rentar o he de demanar hora pel metge. A llegir, se n’aprèn llegint; a escriure, se n’aprèn escrivint. I a escoltar música, se n’aprèn escoltant música. Tan senzill i tan difícil com això. Per això, si no hi estan avesats, més que convidar-los a escoltar tota l’obra sencera, els animo a anar a youtube i escriure Mache dich, mein Herze, rein. Només seran cinc minuts. I no els ha d’espantar l’alemany. Tant se val! Si els agrada, ja buscaran la traducció al català. És la meva ària preferida. Dijous, al Palau, em queien les llàgrimes a raig. Esborronadora. No n’hi ha prou amb una sola vegada, eh? Se l’han d’escoltar unes quantes vegades perquè la música pugui anar fent el seu efecte. Perquè pugui arribar a tots els racons de l’ànima. Vull dir que no és La Barbacoa, que amb una sola escolta ja ha fet el fet. Donem-nos temps; regalem-nos temps. Temps de pausa, temps de pau acompanyat de bona música. Com diu el meu amic i musicòleg Oriol Pérez Treviño en el seu llibre Bach en temps de pandèmia: « Obres com la ‘Passió segons Sant Mateu BWV 244’ són les que ens permeten donar sentit a tot plegat a través d’un dels grans misteris de la mateixa vida: el de la bellesa».

Subscriu-te per seguir llegint