Les pensions tenen futur

Enhorabona a la gent que està laboralment activa. Des dels boomers, que encara estan en edat laboral, fins al jovent poden celebrar la reforma del sistema, perquè els garanteix la viabilitat futura de les pensions i el manteniment del seu poder adquisitiu.

Als joves se’ls ha enganyat amb la idea que no tindrien unes pensions dignes. Era una mentida interessada dels que volien fomentar els plans privats i retallar, cada cop més, l’estat del benestar. Aquesta mateixa gent encara parla de la inviabilitat del sistema i propugna continuar la política de retallades de la dreta, que va allargar l’edat de jubilació a 67 anys, volia disminuir les noves pensions amb el factor de sostenibilitat i va fer perdre poder adquisitiu als jubilats, actualitzant-les el 0,25% anual.

El 30 de març es va convalidar al Congrés dels Diputats el reial decret llei 2/2023, malgrat els vots en contra de PP, Cs i la CUP i l’abstenció de VOX, acabant el procés de modernització de les pensions iniciat el 2021, a partir de les recomanacions aprovades en el Pacte de Toledo el 2020.

L’actual reforma no basa la viabilitat en les retallades, sinó, tot el contrari, es fonamenta en l’augment d’ingressos: creixerà gradualment la base de cotització de les persones que cobren més de 4.495 euros mensuals, import a partir del qual no es pagava res; es dotarà un fons de reserva amb l’increment de les cotitzacions, mitjançant l’anomenat «Mecanisme d’equitat intergeneracional»; s’implantarà una cotització solidària per als salaris més alts i la cotització dels autònoms serà més equitativa, amb la qual cosa contribuirà més qui més rendiments tingui.

Un dels apartats més importants d’aquesta reforma és la garantia que l’Estat transferirà ingressos, fins a un 2% del PIB, per fer front a l’efecte transitori de les jubilacions de la generació del baby-boom, de la mateixa manera que, durant dècades i dècades, va rebre els continus superàvits que es generaven.

A totes aquestes mesures s’ha d’afegir que el sistema ja no haurà de suportar les despeses impròpies, que van generar dèficits irreals, per culpa dels quals el govern Rajoy va buidar injustament la guardiola de les pensions, creada l’any 2000, que va passar de tenir 66.815 milions d’euros el 2011 als 2.138 milions el 2020.

Malgrat que sempre es podria demanar més, aquesta reforma és molt positiva perquè garanteix la viabilitat, manté el poder adquisitiu i millora l’equitat, amb mesures per disminuir la bretxa de gènere i millorar les pensions mínimes. A més, és important que la seva aprovació no s’hagi produït amb una decisió unilateral, com va fer el govern Rajoy l’any 2013, sinó amb un acord polític i social, malgrat que se n’hagi despenjat la patronal quan els han tocat la butxaca.

S’ha guanyat una batalla, però, com ja anuncien els partits de dreta, tot plegat pot perillar en cas que guanyin les eleccions generals. El sentit del vot de tota la ciutadania serà decisiu i, en tot cas, els moviments de pensionistes, i a Manresa la nostra Plataforma, continuarem lluitant, governi qui governi, defensant el sistema públic de pensions en benefici de les futures generacions.

Subscriu-te per seguir llegint