Ous abans de Pasqua

Arran del boicot a l’acte de presentació de les candidates de Vox a l’alcaldia de Sant Vicenç de Castellet i Manresa, en què un grup de manifestants antifeixistes va impedir amb crits i càntics que el portaveu d’aquest partit al Parlament fes el seu discurs, hi ha qui opina que això és alimentar la fera i el seu argumentari victimista. Als ulls de la gent que va i ve pel Passeig, on acaba d’aterrar l’ovni voxià, l’espectacle és aquest: algú que prova de fer-se sentir i tot de persones escridassant-lo, proferint insults i llançant ous i tomàquets. I, entremig de les dues llibertats d’expressió en pugna, uns quants policies posant distància, calmant els ànims i esquivant alguns e embrions voladors d’ovípar. Entre l’opció de deixar dir i no deixar dir, hi ha la d’interpel·lar, una pràctica que els anglesos tenen molt per la mà. Fins i tot disposen d’un verb, to heckle, per designar específicament l’acció de replicar i interrompre un polític en el transcurs d’una arenga, a base de comentaris, objeccions i algun xiulet de protesta, si la diu molt grossa. I així, quan qui parla diu, per exemple, que Espanya és l’única pàtria dels catalans, poder-li replicar que Catalunya és l’última colònia dels espanyols, e così via, que diria un italià. Després de les presentacions frustrades de Manresa i Vilafranca, el líder del partit va piular: «Vamos a meter a esta chusma en la cárcel». Tenint en compte que el lema voxista és «Sin miedo a nada y a nadie», n’hi ha per replantejar-se, qui així ho hagi previst, l’abstenció. Mentre tot això passava, un jove músic xilè de carrer interpretava, a escassos vint metres del sarau, cançons de Víctor Jara, aquell cantautor que sense por a res ni a ningú va pagar amb la seva vida l’oposició al feixisme.

Subscriu-te per seguir llegint