Confesso que no crec en Déu, ni en la reencarnació ni en res. Penso que som aquí per casualitat i que algun dia desapareixerem de la Terra com els dinosaures. Però també confesso que hi ha algunes teories que em fan bastant respecte. No els parlo de l’infern o del cel, els parlo d’astrologia. Fa mesos que sent el mateix relat d’amigues, conegudes i saludades. Totes obsessionades per un tema que m’està començant a amoïnar. Plutó entra a Aquari i comença un nou cicle que desafiarà l’actual ordre social. Boooom.
Ja ho deia la meva àvia: «No hi ha enemic petit». El 18 de febrer del 1930 es va descobrir el més diminut dels planetes. El van anomenar Plutó. Batejat amb el nom del déu romà de l’inframon. És el planeta de la mort, el renaixement i la transformació.
Diuen els astròlegs que aquest marcarà un canvi còsmic increïble que transformarà l’inconscient col·lectiu. Molt bé, doncs ja el tenim aquí. El dia 24 va entrar per quedar-se fins al 2044. Plutó és petit i molt lent. Pel que sembla, tarda 248 anys a fer la volta al Sol i això significa que als que ens tocarà viure’l de prop patirem una espècie de caos còsmic, però serem uns afortunats per viure-ho. Diuen els experts que aquest trànsit és el més important de tots. L’última vegada que Plutó va entrar a Aquari va ser durant la Revolució Francesa. Em ve més por quan ho penso. I ara encara més, ara que veig les revolucions a França i el poble que crida a Macron que el poden degollar, com van fer amb Lluís XVI. A mi, que ni tan sols crec en l’horòscop, com a bona Taure tossuda i pràctica que soc, em terroritza pensar què més ens pot succeir després d’haver passat una pandèmia mundial i d’haver demostrat als que manen que si fa falta obeïm com xaiets. Ho confesso: tinc por, no sé si estic preparada per viure dins un capítol de Black Mirror. Vull tornar als 80 i que la meva mare em deixi sopar mirant els pallassos de la tele.
