24è aniversari de la Francofonia

L’organització de la Francofonia al Kursaal es va superar un any més, amb l’espectacle musical del productor Gil Marsalla, de Direct Productions, i la interpretació de Jules Grison, en homenatge a Gilbert Bécaud, en complir-se 20 anys de la seva mort als 74. Era un gegant de la cançó francesa a qui van fer gairebé un funeral d’Estat. Els darrers anys va evolucionar cap a la música actual. Bécaud potser era el cantant francès més internacional si tenim en compte els darrers rànquings en què estava per damunt dels Beatles a França i moltes cançons han estat interpretades per Frank Sinatra, Elvis Presley, Barbra Streisand, Bob Dylan o Nina Simone. Reconegut arreu del mon havia actuat de Rússia al Japó. A Catalunya havia intervingut fins i tot en un programa de TV3, «Àngel Casas Show», però, on més li agradava actuar era l’Olympia de París, que en paraules de la seva filla Emily «era la seva segona casa». És on va començar i on tenia més fans. A la segona cançó de les que Grison va interpretar a Manresa, Il est à moi l’Olympia, explica que els fans més apassionats van arribar a trencar-ne les cadires. Sabia tocar el piano d’una manera tant engrescadora que era conegut amb el sobrenom del senyor Cent mil volts, com exemplifica Grison en un dels seus gags. Una altra anècdota coneguda del teatre Olympia és que va fer tallar les potes del davant del seu piano particular perquè volia veure constantment el públic, estigués en qualsevol posició. A la primera vegada que hi va actuar, s’hi va presentar sense corbata, però li van dir que era obligatòria, així que la mare es va treure un tros del vestit que portava que era de llunes, per improvisar-ne una. Sempre més hi va actuar amb corbata i sovint amb vestit de llunes. Al llarg de la vida hi va cantar més de 40 vegades. L’equip de treball se sent ben acollit a Manresa i enguany van proposar dedicar l’espectacle a la memòria de Bécaud, atenent la petició de la filla petita, Emily, que va manifestar-los la voluntat d’homenatjar el pare.

Jules Grison va acabar la seva actuació polifacètica amb una extraordinària interpretació de Et maintenant, la cançó mundialment més coneguda de Bécaud. Fa referència a una de les seves separacions on es pregunta: I ara què faré sense tu? D’altres també reconegudes son Nathalie i L’important c’est la Rose, que va repetir al final amb la participació del públic. Algunes composicions son seves com per exemple Je reviens te chercher, C’est en Septembre. La cantant Stéphanie Impoco feia els cors, el violí a càrrec de Claude Tedesco, tot un primera línia, el piano i la direcció musical va ser de Sébastien Machado, el baix Thomas Cordogli i a la bateria Pierre Andreis. El principal protagonista de la vetllada musical va ser Jules Grison que disposa de diversos premis de l’estat francès, amb estudis superiors de música i és capaç de fer tots els registres, sap ballar i té capacitats teatrals. L’acte va ser organitzat per Anna Rotllan, copresidenta de l’Associació de professors de francès de Catalunya. Apunta que pels 25 anys faran una gala i espera que «des de les institucions es treballi a fons perquè Manresa sigui la capital honorífica de la Francofonia, ja definitivament. Les entitats manresanes s’hi han implicat, els cònsols li han donat un ressò internacional, ara cal que actuïn l’Ajuntament i la Generalitat, sense excuses: costa poc de fer i Manresa rebrà molt a canvi».