Està passant

No s’ho creuen ni els responsables del programa del mateix nom, sembla mentida, però està passant, el que no deixa de ser profundament preocupant. Fa una setmana que un gag de l’Està passant, no dels més brillants que ha parit el programa, ha copsat l’atenció mediàtica, ha provocat polèmics debats i ha encès totes les xarxes socials, de fet s’ha convertit en el gag més llarg de la història i, de tant que l’han gastat, ja no fa riure.

Tothom s’ha ofès, a Espanya si no formes part de la confraria d’emprenyats pel gag de la Verge no ets ningú; alguns exemples de la caspa espanyola més ultratjada: Les senyores glamuroses que s’ungeixen amb l’aigua beneita com si es posessin Chanel 5, però després, a la romeria del Rocío, són capaces de llençar els nadons al pas de la Verge com si fossin una pilota de futbol al camp del Betis; el ministre de l’Interior tan sensible a les creences quan es tracta d’una imatge que no sagna i tan indiferent als drets humans quan la cosa va de torturar persones de carn i os; els del club de la pederàstia que encara tenen enterrats genocides franquistes sota els altars de les seves esglésies; els governants de la Junta d’Andalusia, que deixaran Doñana sense una gota d’aigua per tenir contents els regants de negocis privats, però que ara vessen un mar de llàgrimes per fer conya d’una icona de merchandising que ells mateixos han mercantilitzat.

Tothom apel·la a la neutralitat religiosa mentre fa uns dies ens feien empassar totes les pel·lícules de temporada, incloses Ben-Hur, Quo Vadis i La túnica sagrada, a més d’una selecció de processons i viacrucis, no pas perquè fos la setmana mundial de l’imperi Romà.

No hi ha cap diferència entre la indignació dels bisbes pel gag de la Virgen del Rocío i la dels aiatol·làs per les caricatures de Mahoma, tot és una decadent mostra de fanatisme religiós, tant se val que sigui de mantellina o de turbant. No hi ha cap diferència entre els del «a por ellos», el President de la Junta d’Andalusia, o els sectaris de l’organització condemnada per pràctiques mafioses, la FECAC, que ja es poden ficar la Feria de Abril allà on els entri i al mes de desembre; el més trist és que encara ens preocupi el que diguin i els hi fotem cas.

Però, vaja, que si es tracta de tocar el botet i mantenir-nos ocupats amb polèmiques de duro, podem continuar amb el «carajillo», la cabra de la legió o el rei emèrit i el rei sense mèrits, per posar alguns exemples, tenim material per ofendre en canal i mentrestant no pensem en el fet realment important que ens ofèn a nosaltres.

Abans ens volien fer creure que a les espanyes les coses passaven per la gràcia de Déu, ara amb el que està passant per la poca gràcia d’uns quants saben què penso?, que encara poc ens passa.