Roses, música i memòria

Sant Jordi té una rosa mig desclosa/pintada de vermell i de neguit;/ Catalunya és el nom d’aquesta rosa/ i Sant Jordi la porta sobre el pit./La rosa li ha contat gràcies i penes/i ell se l’estima fins qui sap a on/i amb ella té més sang a dins les venes/per plantar cara a tots els dracs del món.» Josep Maria de Sagarra. Cada vegada que sento o llegeixo aquest poema em veig a l’aula 0.0 de l’insti. Alumnes a dalt la tarima recitant aquest petit tresor cadascú en la seva llengua materna. Urdú, italià, romanès, àrab, xinès… La profe de l’aula d’acollida, el profe de català i la de música ens posàvem d’acord per celebrar la festassa de Sant Jordi. Vam triar aquest poema perquè, a part de ser molt bonic, era curtet. En fèiem fotocòpies, el llegíem en català, aclaríem el significat de les paraules noves, políem la fonètica i ens l’apreníem de memòria. I després el traduïa cadascú a la seva llengua i el treballàvem fins que fos a punt per ser recitat en veu alta davant de l’alumnat dels altres cursos. Quina vergonya! I quin respecte trobar-se sol davant el perill, com diu el títol de la pel·lícula. Però quina satisfacció quan rebíem els aplaudiments dels companys! Compensaven l’esforç, les estones d’angoixes i les temptacions de deixar-ho córrer. Ho traduïem tot excepte Sant Jordi i Catalunya, que ho dèiem en català. Era tan bonic omplir la 0.0 de les paraules, la fonètica i la cantarella de totes les llengües de l’institut! És un dels records més vius de la meva etapa de profe. Els alumnes em van descobrir Sagarra. Agraïment etern. Recordo quan el Kursaal va portar La Rambla de les floristes. Hi vaig anar dues vegades. No sóc filòloga ni puc fer una gran dissertació sobre Sagarra i la seva obra; però sí que puc dir i redir que m’enamora el dring de la seva ploma. Inconfusible. Tinc pendent la seva Vida privada. A veure si aquest estiu m’hi poso. Aquests dies, a sobre la tauleta de nit, hi he tingut Musicofilía d’Oliver Sacks. No és senzill de llegir, però hem après que dels poders de la música no en sabem de la missa la meitat. Bona notícia pels joves investigadors del futur: teniu molt camp per córrer. Memòria, moviment i música és el títol de la part III. «Trec tota la seva roba habitual, la poso al lloc habitual, i es vesteix sense dificultat mentre va cantant. Tot ho fa cantant. Però si l’interrompen i perd el fil, es queda completament aturat, no reconeix la seva roba –ni el seu propi cos. Canta contínuament –cançons per menjar, per vestir-se, per dutxar-se, de tot. No pot fer res si no canta una cançó». Qui parla és l’esposa d’un pacient del Dr Sacks. «La malaltia l’incapacitava gairebé completament, però la música –com diu Oliver Sacks–té la capacitat de gravar seqüències i pot fer-ho quan les altres formes d’organització (incloent-hi les verbals) fallen». Diumenge és Sant Jordi i l’Associació de Familiars d’Alzheimer i altres demències serem al Passeig venen roses. Roses per fer memòria. Roses per no oblidar. Roses per continuar cantant.