Els deixebles d’Emmaús

Ens explica l’evangelista que dos deixebles de Jesús marxaven de Jerusalem a Emmaús, un poble proper. Ja havien sentit anunciar que Jesús vivia, però dubtaven de la resurrecció. Anaven discutint plens de desànim i tristesa. Allunyar-se de Jerusalem és com deixar enrere la seva fe. Però Jesús se’ls uneix mentre caminen, encara que no el reconeixen. Els pregunta què estan discutint, i ells expliquen que estan tristos perquè Jesús de Natzaret, en qui havien posat les esperances, havia estat crucificat. Jesús aleshores els explica les Escriptures i els mostra com la crucifixió i resurrecció van ser part del pla de Déu des del principi. Els deixebles comencen a entendre i els seus cors s’encenen mentre parlen amb ell. Després arriben a Emmaús i els deixebles conviden Jesús a quedar-se amb ells. Durant el sopar, Jesús pren el pa, el beneeix i el parteix, i en aquell moment els ulls dels deixebles s’obren i el reconeixen. Però aleshores Jesús desapareix.

Aquest passatge és important perquè mostra com la presència de Déu pot estar present a les nostres vides de formes misterioses que no sempre reconeixem immediatament, i com la comunió amb Jesús pot obrir els nostres ulls a la veritat. És un text, per tant, que ens convida a reflexionar sobre la presència de Jesús a les nostres pròpies vides, i com aquesta presència pot portar-nos a una comprensió més profunda i significativa de la veritat. Les Escriptures i l’Eucaristia són els elements indispensables per a la trobada amb el Ressuscitat. Així va passar amb els deixebles d’Emmaús: van acollir la Paraula, van compartir el pa i, de tristos i derrotats com se sentien, passen a estar alegres i amb bon ànim.

El moment per escoltar la Paraula i compartir l’Eucaristia és la litúrgia dominical. I aquí és quan cal una reflexió crítica sobre el baixíssim percentatge d’assistència que presenten moltes de les nostres esglésies. La secularització i la cultura contemporània ajuden al laïcisme bel·ligerant. És cert. Però també ho és que l’Església no acaba de connectar amb la realitat social i que moltes persones, especialment els joves, no troben models que els convidin a seguir. Els dirigents de cada parròquia tenen un paper important i insubstituïble en la motivació de les persones per assistir als serveis religiosos. El seu exemple i testimoniatge com a veritables pastors és fonamental per fer arribar la Paraula i l’Eucaristia a una població sovint feixuga d’enteniment i de cor.