A FI DE BÉ

L’estratègia pirineu

Antoni Biarnés

Antoni Biarnés

Recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat l’anomenada «Estratègia (del) Pirineu» –EP–, un tema rellevant per al Berguedà –especialment per a l’alt Berguedà. Resulta positiu que es prevegi una acció específica per a les comarques pirinenques, perquè són el 30% de la superfície de Catalunya i tenen una realitat singular diferenciada. Són diversos els punts febles comuns de les contrades pirinenques: baix pes demogràfic, dispersió de la població, institucions febles, envelliment, fuga de talent, localització perifèrica, comunicacions deficients –físiques i digitals–, manca de serveis... Però també hi ha importants actius lligats al paisatge, als recursos naturals, a la cultura, a la gent...

També és bo que l’EP plantegi una política global per al conjunt d’aquest territori, perquè el Pirineu és interdependent i amb moltes sinergies possibles. Igualment, és interessant que es vulgui centrar l’atenció en un conjunt limitat de projectes estratègics, tot i que està per veure si els 14 projectes definits tenen el potencial transformador que se’ls suposa.

A l’altra cara de la moneda, però, fa la sensació que l’Estratègia Pirineu s’ha fet sense una adequada tasca de diagnosi prèvia. D’altra banda, que el territori (agents públics i privats) hi hagi dit la seva era obligat, però també ho hauria de ser que sigui igualment coprotagonista del desplegament i execució de l’Estratègia. Finalment, sorprèn que a l’EP no es parli mai del fet fronterer, com si aquesta característica no fos altament determinant dels problemes i reptes de les terres pirinenques.

En fi, és massa d’hora per a saber si la cosa va de debò i si realment aquesta iniciativa pot impulsar el desenvolupament del Pirineu: fins que no s’hagi elaborat el Pla d’Acció 2024-2030, tot plegat són simples bones intencions. De totes maneres, caldrà estar atent també al conjunt de l’acció del Govern català –més enllà de les mesures de l’Estratègia– per tal d’apreciar el seu compromís real amb aquestes comarques.

I, sigui com sigui, el Pirineu no ha d’esperar que li solucionin la vida des de fora, sinó que ha de prendre el destí en les seves mans. Seran benvingudes les ajudes que arribin des de les institucions del país corregint el tradicional oblit de la perifèria, però el futur depèn d’allò que faci la gent del mateix territori. I això passa per la col·laboració interpirinenca (amb els veïns de França, Andorra i la Catalunya del Nord) i per la intrapirinenca (amb exemples d’èxit com el Conservatori de Música dels Pirineus).

A tot això, el Berguedà pot treure profit de l’Estratègia Pirineu si realment aquesta suposa un plus respecte al que hi havia fins al moment. Però el més important és que ha estat reconegut com a part del grup, fet que ajudarà a reafirmar la vocació i identitat pirinenca de la comarca, compatible i complementària amb altres adscripcions territorials. Precisament, el Berguedà és una magnífica ròtula entre el centre i el nord del Principat, perquè en té les dues ànimes.