El C-1 de català i el bilingüisme de Ciutadans

Renoi, quin «espectacle» que han muntat la «tríada espanyolista» del PP, Cs i Vox demanant la compareixença del conseller de Salut al Parlament amb motiu de l’incident protagonitzat per aquella infermera de la Vall d’Hebron que es va burlar – sí, burlar, i no criticar, com solen dir sovint!– del «puto C-1 de catalán», requisit obligatori per tal de poder opositar al cos de funcionaris de la sanitat catalana. 

 Si bé aquesta lamentable polèmica no és sinó la punta de l’iceberg de la precària situació en què es troba el català a força llocs del món sanitari, penso que tampoc cal donar més importància a la «patinada» d’aquella jove infermera, perquè el veritablement preocupant i condemnable és la instrumentalització que n’estan fent aquells tres esmentats partits i, especialment, Ciudadanos, qui no ha desaprofitat la situació per tornar a treure a passejar tot el seu habitual «catàleg» d’impertinències i de falsedats. 

 Primer, establint odioses comparacions entre el «régimen nacionalista» català i el nazisme, ja que, segons el seu líder Carlos Carrizosa, l’«interrogatori» a què fou sotmesa l’esmentada infermera per part del Servei Català de Salut fou «propi de la Gestapo» i «absolutament inquisitorial». 

 Després, qualificant aquest episodi de «propi d’un règim totalitari», o bé acusant el conseller de Salut d’haver fomentat l’ «assenyalament» de la jove infermera, tot un mèrit posat en boca d’autèntics experts en aquestes «arts», ja que només cal recordar l’assenyalament mediàtic –aquest sí!– a què foren sotmessos els professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca el 2018 per part del seu aleshores líder Albert Rivera quan aquest va reproduir al seu Twitter els noms i les fotografies dels professors d’aquell institut que havien aparegut anteriorment en un infame reportatge del diari El Mundo en què se’ls acusava d’ ««humilliar» els fills de guàrdies civils l’endemà de l’1–O del 2017.

 Més endavant, denunciant la «mort civil» de l’esmentada infermera, perquè no li van renovar el contracte, quan, per bé o per mal, aquesta jove trobarà feina sense cap poblema a un munt d’hospitals i de centres mèdics privats catalans sense necessitat de tenir el C-1 de català ni res que se li assembli. I, finalment, denunciant que aquella jove infermera fou «hostigada», perquè «se metió con una cuestión sacrosanta en este régimen nacionalista que gobierna Cataluña» com és el requisit del C-1 de català. Per a algú –o molts– potser sí que és «sacrosanta», però per al seu original model de «bilingüisme» és clar que és del tot banal, inútil i prescindible. Com el català mateix, vaja! I és que als senyors i senyores de Ciudadanos ben bé se’ls podria adaptar un famós refrany castellà a l’estil de «Bilingüismo vendo que para mí no tengo».

Subscriu-te per seguir llegint