Flors cada dia de l’any

Laura Serrat

Laura Serrat

Res d’aquest món no es pot comparar al plaer que regala mirar la flor», descriu una frase que es troba en el conte Flor felicitat de Mercè Rodoreda. La prova és que la diada de Sant Jordi va tornar a atreure diumenge un públic nombrós a les parades de llibres i roses que es van estendre per a tots els municipis de Catalunya. La majoria dels passejants van tornar a casa amb una rosa a la mà per regalar, com un detall que ha esdevingut gairebé obligatori per aquesta ocasió especial, però em pregunto si el fet de regalar flors es podria convertir en un acte de generositat més quotidià.

El cert és que en la nostra cultura la tradició de regalar flors està supeditada a les dates assenyalades, com ara la diada de Sant Jordi, però també els aniversaris, els batejos, els casaments i inclús les defuncions. Les flors apareixen en el nostre imaginari en els dies importants, però, en molts casos, no estan presents en la nostra quotidianitat, a diferència d’altres indrets, com ara els Països Baixos, on habituament els ciutadans compren poms de flors com aquí comprem el pa. Probablement, hi influeix el fet de ser un gran exportador mundial de flors, però també el valor cultural que atribueixen a les plantes com una expressió de vitalitat dins d’una llar o en la via pública.

El fet de tenir en consideració les flors se sol traduir en ciutats amb els espais verds més ben cuidats i ordenats i amb un coneixement clar sobre quines són les espècies més idònies per a suportar l’exposició continuada a les inclemències del temps. Per descomptat, l’amor d’una societat per les flors també es detecta mirant els balcons dels edificis, per saber si darrere de cada persiana hi ha algú que s’ocupa cada dia de regar els testos i de fer créixer les plantes, un art que sens dubte requereix molta paciència per arribar a veure néixer pètals de tots colors.

Més enllà de la seva funció ornamental, em penso que tenir cura de les flors també té un efecte guaridor per a la persona que se n’ocupa, ja que és gratificant veure com es transforma una llavor en flor. Com indica Rodoreda en el seu conte, és el plaer de saber veure la bellesa en les petites coses del nostre voltant que, per un moment, aconsegueixen que el món sigui més bonic, que tingui més color. En el fons, Sant Jordi també produeix aquest efecte, per això tots sortim al carrer per ser testimonis del dia en què els llibres i les roses són els protagonistes de la festa. Tant de bo que aquest esperit se’ns contagiï la resta de dies de l’any i que els llibres i les roses es regalin com un acte espontani més enllà de la data.