El ‘presente’s’ha acabat

Em sap greu, però heu fet tard i ja no té remei. Els que no hagueu estat mai al Valle de los Caídos ja no podreu viure’n l’experiència veritable. Ignoro si el búnquer funerari del santuari continuarà sent visitable, i si hi posaran un retolet que digui «Franco was here (ep! and José Antonio there!)», però sense ells ja mai res no serà igual. Pensem-ho bé: encara que fos totalment imperceptible per a un humà normal, la presència de dos cadàvers fets pols en aquell espai recòndit al fons d’un túnel feia que els cossos inhumats estiguessin molecularment presents en l’aire. No hi ha tupperware de plom que pugui impedir que uns quants milions d’àtoms corruptes s’escapin i flotin en l’ambient. Per tant, sí, la famosa proclama falangista «José Antonio, presente!», era químicament certa, autèntica, respirable, de manera que hom podia estar segur que, si visitava el temple expiatori, en sortia amb uns quants neutrons i electrons franquistes adherits a les mucoses, i podia fer un parell de mandonguilles ben cargolades amb l’absoluta seguretat que allà, en aquelles boletes, hi havia l’essència del franquisme i el falangisme a nivell nuclear. Es podia fer, i es podia fer el que volies amb les mandonguilles. Anava inclòs en la visita. Heu badat.