I si dissolem l’AMI?

Som a les portes d’unes eleccions municipals en un clima de màxima desafecció. Una bona part de gent del meu entorn, seguidora de l’actualitat política i compromesa amb la ciutat i el país, dubten entre quedar-se a casa o fer vot nul. Fa cinc anys de l’1 d’octubre i la decepció i l’emprenyamenta encara dura. La repressió ha fet el fet. I en comptes de conjurar-nos per plantar-hi cara tots plegats, el desenllaç ha estat una batalla campal. Un campi qui pugui desolador. Però ara no toca parlar-ne, diuen alguns candidats. Ara hem de parlar de model de ciutat, de voreres amples i de seguretat ciutadana. Papereres, policies i rotondes és el que ens demana la gent, diuen. I no dic pas que no; però no només. Hi ha candidats independentistes que, en aquesta campanya han renunciat explícitament a parlar d’independència. «Ara no és el moment. Hem de prioritzar els problemes urgents que té la ciutadania». Com si parlar d’independència no fos prioritzar els problemes de la gent. Així; per què la volem la independència? La política municipal no és només gestió. Si fos així, amb els tècnics de l’ajuntament n’hi hauria prou. La política municipal també és remoure consciències i transformar la societat. Cada opció política lluita per imposar el seu relat, com en diem ara. La seva manera de veure el món i de ser-hi. I els independentistes tenim la nostra. Volem un estat propi en forma de república. Sense la tutela de ningú. No fa gaire anys, si algú hagués vaticinat que el 2023 tindríem al parlament un 52% de vot independentista, ens hauríem fet un fart de riure. Però la feina no es fa sola. Hores, esforç i dedicació. I no cansar-se mai d’explicar que és amb l’assoliment de la independència que podrem tenir voreres més amples i carrers més ben il·luminats. I més papereres i més rotondes. Perquè tindrem més calés i serem nosaltres qui decidirem què en fem. És per això que no entenc que candidats independentistes a les municipals renunciïn a fer pedagogia de la independència. Si és la mare dels ous de tot plegat! S’omplen la boca predicant que l’ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i quan tenen l’ocasió d’adreçar-s’hi amb dades objectives que expliquin la sagnia que representa per a cada municipi del país la dependència de Madrid, xiulen i miren cap a una altra banda. O, si en parlen, és per dir que ara no la veuen factible ni possible. A fe de Déu! Amb aquests discursos i aquests lideratges, jo tampoc la veig ni factible ni possible. Ni ara ni mai. Seguint aquest fil, per què no dissolem l’Associació de Municipis per la Independència? Ens estalviaríem els calés de la quota. Precisament va ser un municipi qui va organitzar la primera consulta sobre la independència. Sense Arenys de Munt no hi hauria ni 9 de novembre del 2014 ni 1 d’octubre del 2017. Si us plau, alcaldables independentistes, no deixeu passar l’oportunitat.