La bombolla de les ‘Barber Shop’

Ni l’Ajuntament, ni Hisenda, ni cap particular no crec que tingui la capacitat de saber quantes barberies hi ha actualment a Manresa. En un tancar i obrir d’ulls se n’obre una de nova. Això és una nova bombolla que acabarà esclatant. Prendre el pèl és una esperança de negoci per a molts joves que, a partir d’una inversió mínima, creuen que el seu art amb les tisores i les màquines de retallar cabelleres i barbes, serà suficient per guanyar-se bé la vida. Sense necessitat de passar per cap gran escola de pentinat, els nous barbers, han de tenir un bon cop d’ull per reproduir amb els seus clients, els talls de la moda que implanten els futbolistes multimilionaris o els cantants. Toca tallar fort i, a poder ser, jugar amb la màquina amb formes singulars, com els urbanistes ho fan amb els carrers i places de les ciutats.

La bombolla de les «Barber Shop» és de les més innòcues, comparades amb altres, com els Bitcoin i diferents criptomonedes, que deixen plomades milions de persones, sobretot joves a tot el món. Uns tenen el somni que, treballant les hores que calgui, seran capaços de guanyar-se alguna cosa més del 1.080 euros al mes que fixa el salari mínim interprofessional i que encara apliquen moltes empreses. Els altres, han somiat que una moneda virtual els faria rics, com per art de màgia o, més ben dit, per art de l’especulació. La realitat, segons dades d’aquesta setmana, és que a l’estat espanyol cada vegada hi ha menys atur, però més persones que es poden considerar pobres perquè amb el seu sou ho tenen complicat per cobrir les necessitats bàsiques: un sostre i l’alimentació. Capricis pocs, i anar a la barberia, a preu econòmic, en pot ser un.

Les noves barberies són un retrocés social perquè, normalment, estan pensades únicament i exclusivament per a homes, en un període històric que s’havia aconseguit que les anomenades perruqueries de dones també oferissin els seus serveis al gènere masculí. Malgrat això, són un punt de trobada de molts joves que, mentre s’esperen o tallen el cabell, se socialitzen amb companys de la seva generació i d’origen cultural. Fins quan s’allargarà aquesta febre? Ningú no ho sap. La irrupció dels establiments que han fet de les ungles el seu sentit de vida ha estat la darrera de les bombolles que s’han escampat a peu dels nostres carrers i places. La fase expansiva pot haver arribat al seu topall, però no sembla que tinguin les hores comptades perquè aquesta moda té un important abast internacional, amb actrius i influencers que l’avalen. Barberies i locals d’ungles són dels pocs negocis que han ocupat locals comercials que estaven buits o en procés de tancar. És inqüestionable que donen vida, perquè el comerç físic –no el virtual– no és pas que passi pel seu millor moment. Per tant, amb totes les consideracions que es vulgui, donem per bones les noves bombolles.

Fa dues dècades, amb la nova immigració, arreu hi havia locutoris per accedir a la telefonia i a internet. Com a mínim, nou de cada deu, van anar tancant i els que queden s’han reconvertit en punts per fer transferències de diners a familiars que sobreviuen en situacions encara més deplorables. Van arribar les fruiteries que, per desenes, es van escampar per tots els barris de Manresa. Amb els temps, se n’ha consolidat només una part, les més professionals. Com diuen ara els economistes, el comerç i els serveis també estan en un període d’alta volatilitat.