TRIBUNA

No hi ha justificació

Ricard Sánchez Andrés

Ricard Sánchez Andrés

Mitjans de premsa parlen de l’última exclusiva d’Ana Obregón. Justificant la seva suposada maternitat (no parlen de compra ni de tràfic de nens) que és il·legal a l’Estat espanyol. Ni que tracta d’opressions i privilegis, de classes socials i de drets de les dones i nens. Mitjans de comunicació només miren de blanquejar l’anomenada «gestació subrogada» legitimar l’Obregón i diferents personatges. Ni parlen d’adopció ni d’orfenats ni de nens necessitats d’una família. Això no els incumbeix ells. Parlem de diners i empreses que trafiquen amb nens i dones. Pretenen excusar-se amb la infertilitat. Parlant de lliure elecció que tenen les dones a ser explotades, com si fos elecció ser pobre. Ni parlem amb el que passa amb el nadó quan aquest no surt com voldrien, i tampoc si surt amb alguna discapacitat.

S’ha de tenir clar, en primer lloc, l’article 35 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, del qual l’Estat Espanyol forma part, prohibeix el segrest, venda i tràfic de nens per a qualsevol fi o en qualsevol forma. L’article 2 a) del Protocol Facultatiu defineix de venda de nens com a «tot acte o transacció en virtut del qual un nen és transferit per una persona o grup de persones a una altra a canvi de remuneració o de qualsevol altra retribució». El Suprem indica que la gestació subrogada entra de ple en aquesta definició de venda de nens quan concorren els tres elements exigits en aquesta definició: 1) remuneració; 2) el trasllat del nen (de la dona que l’ha gestat i parit als compradors); i c) l’intercanvi del pagament de la remuneració a canvi del nen. L’art. 3 del Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l’Infant relatiu a la venda de nens, que estableix que cal considerar delicte l’actuació que consisteixi a «induir indegudament, en qualitat d’intermediari, algú que presti el consentiment per a l’adopció d’un nen en violació dels instruments jurídics internacionals aplicables en matèria d’adopció», «tant si s’han comès dins com fora de les fronteres».

L’apartat 115 de la Resolució del Parlament Europeu, de 17 de desembre de 2015, sobre l’Informe anual sobre els drets humans i la democràcia al món (2014) i la política de la UE, que condemna la pràctica de la gestació per substitució, per ser contrària a la dignitat humana de la dona, ja que el cos i les funcions reproductives s’utilitzen com una matèria primera. Estima que s’ha de prohibir aquesta pràctica, que implica l’explotació de les funcions reproductives i la utilització del cos amb fins financers o d’un altre tipus, en particular en el cas de dones vulnerables als països en problemes, a més de demanar un examen amb caràcter urgent en el marc dels instruments de drets humans.

Es vol legitimar en nom de l’autonomia dels cossos i de la llibertat de les persones, en un gir argumental que col·loca la paraula llibertat més a prop de la compra d’esclaus que de la revolució feminista, però que per alguns que no tenen idea del que és ser pobre i tenir necessitats cola.

La lògica per molt que es tracti de justificar és aclaparadora: es tracta de rics que s’aprofiten de dones pobres, que posen el cos i la salut al servei dels seus desitjos. Però si abans moltes d’aquestes famílies compradores d’éssers humans ho amagaven amb vergonya i perquè és un delicte a la majoria de països que respecten els drets humans.

Avui els exhibeixen sense pudor amb un orgull mancat de tota humanitat i ètica: Els diners no tenen moral. I els rics fèrtils o estèrils. «Hetere» o LGBTIQ. En parella o en solteria. No calen estereotips ni falta que fan. L’únic que tenen en comú són els diners i un privilegi poc escrupolós per poder-ho fer. Demà aquests rics i influencers voldran legalitzar la compra d’òrgans de gent pobra per tenir recanvis?