Sedis Cadí la Seu, l’elit propera del Pirineu

Miquel Spa

Miquel Spa

Dissabte de derbi català de bàsquet a la Seu. El Sedis juga la última jornada de lliga contra l’Uni Girona en un partit de rivalitat ben viscuda que ha de concretar la posició final a la taula classificatòria i, doncs, els aparellaments de la primera eliminatòria pel títol. Durant la setmana el club s’ha ocupat de fer bullir l’olla. Que els aficionats vagin al palau vestits amb els colors blanc i blau de l’equip. El Cadí la Seu ha fet una temporada molt bona a pesar que com cada any ha de patir el mal dels clubs modestos veient com els de més pressupost, tots, els fitxen les estrelles i fins i tot l’entrenador. La ciutat viu ambient de bàsquet des de primera hora del matí. L’autocar de l’Uni Girona recull les jugadores en un hotel del centre per anar a fer l’últim entrenament. Els veïns més matiners del mercat observen l’expedició gironina. Amb el respecte que mereixen . Fa patxoca veure un equip professional, tot uniformat, amb esportistes que imposen. Entre el grup hi ha ídols locals. La jugadora Irati Etxarri ha vestit la samarreta del Sedis i a la Seu és estimada. L’entrenador, Bernat Canut, juga de visitant a casa. La ciutat saluda els rivals amics a l’espera del partit de la tarda. A pocs metres de l’escena, a la cafeteria Paisatges, diverses jugadores del Cadí la Seu esmorzen distesament. Al mateix local hi coincideixen en Miquel, el líder del grup d’aficionats més sorollosos de l’equip que no es perden un partit dirigint les coreografies del pavelló amb bombo, megàfon i banderes, i una seguidora de l’Uni Girona que visita la capital alt-urgellenca aprofitant el partit. En un quilòmetre quadrat es respira la passió per l’esport d’elit en el seu format més casolà. Tot és a tocar. A la tarda, mitja hora abans del partit les grades son plenes. Aplaudiments per Etxarri i Canut. Eufòria amb l’equip local. Si guanya pot tenir un rival més assequible al play-off i mai se sap. El partit va molt be per les locals fins a l’últim quart. Les gironines s’acaben imposant. Be. Així és l’esport. Entre el públic hi ha un grup de seguidors de l’Uni majoritàriament instal·lat en un extrem de la grada. També n’hi ha de repartits entre els alt-urgellencs. Samarretes blanc i blaves i també de vermelles. En harmonia tothom gaudint dels seus punts. Amb el pavelló buidant-se és el moment de retrobar-se amb les cares conegudes. Abraçades i fotografies. El Sedis haurà de jugar contra el Salamanca. Mala peça al teler. Però tant és. La passió pel bàsquet i el primer equip va més enllà d’una eliminatòria. La Seu viu enamorada de l’equip que li permet viure aquesta elit tant propera.