Els noms estranys

Aquesta setmana s’han publicat de forma oficial totes les candidatures per renovar els ajuntaments a finals de maig. Estan pendents de validació i duplicitats, però hi ha milers de persones volent ser regidors. Si les estudien amb un cert detall, hi trobaran multitud de detalls i tendències. Hi ha patrons repetits arreu barrejats de propostes imprevistes per curioses o tremendes.

Els partits, diguem-ne, de sempre renoven algunes cares però recuperen massa fons d’armari. Velles glòries de mandats anteriors serveixen per omplir llocs secundaris allà on preveuen el tall entre els elegits i els descartats. També mantenen massivament la tradició de posar a l’últim lloc històrics del municipi, com David Saldoni tancant la llista de Junts a Sallent o Felip Gonzàlez la del PSC a Manresa. I no és novetat però augmenten les propostes amb la presència dissimulada d’ERC, Junts, PSC i CUP a localitats amb equips on s’amaguen total o parcialment les seves sigles. Sigui per la por al rebuig partidari o perquè els suposats independents (majoria en força casos) no volen aparèixer a sota de segons quins anagrames. Barcelona amb Xavier Trias els torna a marcar el camí. Marques neutres fins a l’endemà de votar.

Una repassada de les tirallongues de noms porta a fixar-se en els curiosos títols escollits per alguns. Més enllà dels clàssics des de fa dècades tipus «sumem» o «avancem», alguns diuen força sobre els seus promotors. Uns de Castellterçol el volen «connectar». Hauran d’explicar on. Al costat, han impugnat Capgirem Moià... per excés de dones. Doble rebolcada. A Sant Quirze una llista «batega». A Gósol uns quants van «tots Junts» però són els d’Esquerra Republicana. A l’Espunyola només hi ha un repertori: «Els peus de roca». Igual que els de Sant Llorenç, amb els «piteus», fan dels sobrenoms bandera. No fa tant aquests gentilicis populars feien emprenyar els locals. A la Nou estan entre els qui demanen ser «un poble viu» i els del «futur». Com si ara fossin morts i, per tant, només amb passat. A Olvan han volgut fer una picada d’ull al seu passat industrial i «teixiran» el poble. A Vilada proposen «fer pinya» o «alçar-se». El 28-M semblarà una diada castellera. A Serrateix «miraran pel poble». «Despertar» és una proposta per a Artés. Entre tots ells, els que s’han lluït són la candidatura de «Santpedor és un altre mon». Primer premi al nom estrany. Connexions, capgirar, batecs, vida, futur, teixir o alçaments. Escrit així quasi sembla un diagnòstic mèdic, potser un missatge de les necessitats a molts dels nostres consistoris.

I on s’han lluït és a Santa Maria d’Oló, abans al Bages i ara al Moianès. L’elenc dels nou noms de Junts és, amb seguretat, la més endogàmica de la història de Catalunya. Tots menys un comparteixen cognom: són els Cubarons i els Antonell. El cap de llista i el número quatre tots dos. Germans, cosins i altra família presenten papereta. Tot quedarà a casa. Només ens cal saber si el segon, l’únic que no es diu així, és el marit d’alguna de les candidates o els candidats. Si guanyen, podran fer els plens al menjador familiar.